Com explica Albert Corbeto, Jean Sarrailh, en la seva obra La España Ilustrada de la segunda mitad del siglo XVIII (1954), mencionava a Eudald Pradell, com una mostra que la minoria il·lustrada tenia també representants entre humils treballadors i artesans que superaven els procediments tradicionals.
Mostra del treball d'un encepador ripollès.
Estem davant un armer, sembla que en concret era un encepador (ja que la majoria de la seva família ho era), que va redirigir els seus coneixements tècnics cap a la creació de tipus d’impremta, una activitat molt especialitzada i de gran interès en el seu segle.
L’ornamentació dels panys i la decoració de l’encep (a vegades pura orfebreria) era la part més creativa del procés, on els artífexs manifestaven les seves aptituds artístiques.
Cal recordar que els canons i panys ripollesos anaven amb el nom de l’armer gravat mitjançant un punxó, on el cognom de l’armer s’inseria en combinacions sovint força enginyoses, pel que no és tant llunyana la seva feina del de gravador de tipus de lletra. Segons alguns, Pradell “logró más soltura porque siendo armero de oficio estaba muy versado en trabajar primorosamente el hierro, y había hecho punzones de los que sirven para estampar el nombre del maestro en las llaves, y cañones de las armas de fuego”.
Escut del canoner ripollès Busoms de Ripoll. Segle XVIII.
Cal saber que en el segle XVIII Espanya patia una greu falta de gravadors de lletres, que fes innecessària la importació de materials tipogràfics estrangers, especialment de matrius.
Els gravadors de punxons eren molt escassos, ja que era un treball de gran dificultat i calia una gran habilitat i experiència. Els materials emprats per fer les matrius calia que tinguessin gran resistència i durabilitat. Per fer tots els tipus de lletra calia una gran inversió de temps, era una feina artesana impossible sense un fort suport econòmic i la seva reproducció sols calia de tant en tant, pel que era molt difícil la cadena natural de transmissió dels coneixements tècnics per a la seva realització.
Durant el regnat il•lustrat dels reis Fernando VI i Carlos III, amb la prohibició d’importar llibres impresos de l’estranger, va començar a redreçar-se el rumb. Tal era el desig reial que Carles III va atorgar el 1763 l’exempció del servei militar als impressors i als “fundidores de letras que se emplean de continuo en este ejercicio y a los abridores de punzones y matrices”. Serà l’època d’or d’impressors com Ibarra, Sancha, Monfort o el barceloní Tomàs Piferrer.
Mostra de la necessitat i de l’empenta que tenia aquest sector n’és que l’any 1779 la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia va aprobar crear una “fábrica de letras”, amb la voluntat de gravar i fondre 6 graus de lletra (entredos, lectura chica, lectura gorda, texto, parangona y misal) amb el mestre orfebre Manuel Peleguer com a gravador i el fundidor Vicente Bellver.
Instal·lat a Barcelona a partir de 1741, el ripollès Eudald Pradell va aprendre l'art de fer matrius i punxons de mà de Pablo Barra, que aleshores dirigia la Impremta Real a Barcelona, i també de l’experiència de fosa de tipus de lletra del convent de San José de la ordre dels Carmelites Descalços, que havien iniciat la seva activitat el 1734.
Segunda muestra de los tipos de Eudald Pradell. 1759
Pradell va presentar el 1758, amb trenta set anys, el primer tipus de lletra, Peticano, presentats en un full que deia: Fábrica Nueva de Letra, cuyas matrices ha inventado en Barcelona Audal Paradell, Maestro Armero en dicha Ciudad, y la funde Felio Pons Impressor. Adviertase pues al público, que ahora se van abriendo las demás matrices hasta hacer una completa Fundición de todos los Charactères, que se usan, tomando por norma las mejores letras, que en Europa se conocen. El 1759, 1760, 1761 y 1762 va gravar nous tipus de lletra com «Lectura chica», «Lectura gorda», «Texto», «Lectura chica» i «Breviario o entredós».
L'any 1763 Pradell es va posar en contacte amb la Junta de Comerç de Barcelona, oferint-se a crear matrius de caràcter grecs i llatins per les impremtes, a canvi d'una pensió. La Junta li va demanar la protecció reial.
Els tipus de lletra que va gravar Pradell eren, seguint molt el gust de l’època, revisions dels caràcters holandesos del segle XVII, aleshores un gran empori comercial editor, fets per Johann Michael Fleischmann (1701-1768). Aquest gravador, nascut a Nuremberg (Alemania), va fer tota la seva obra, a partir de 1728, a Holanda, on va treballar a la fundició d’Enschede, a Haarlem.
Estem davant uns tipus neoclàssics, lluny dels tipus creats l’any 1495 per Francesco Griffo per al impressos venecià Aldo Manucio, o dels tipus renaxentistes Jenson i Garamond.
Del valor de la feina que feia Pradell n’és l’interès que va despertar en personatges molt importants del món cultural d’aleshores: Josep Finestres, catedràtic de Dret de la Universitat de Cervera, que també era director de la impremta universitària, diu de Pradell en de les seves cartes (15 julio de 1763) a l’erudit valencià Gregori Mayans que li enviava «muestra del quinto carácter de letra, cuyos punzones y matrices ha hecho Pradell, armero, sin saber de leer ni escribir, ni los nombres de las letras», afegint que “hasta hoy nadie en España había hecho matrices, y no obstante no es atendido”.
El capità general de Catalunya, marquès de la Mina, desprès de haver fet visitar el taller del Ripollès per el Duc d’Alba i el comte d’Aranda, va recomanar-lo per mig del marquès de Squilace al rei a Carles III d'Espanya, que va ordenar al Marqués de Grimaldi que li concedís una pensió remunerada (1764):
«Excmo. Señor: El Rey se ha servido conceder a Eudaldo Pradell, maestro armero, habitante en Barcelona, cien doblones de oro de pensión cada año, y cincuenta quintales de plomo por coste y costas por el término de diez, con calidad de que ha de venir a establecerse a Madrid y emplearse en el ejercicio de abrir matrices para todo género de letras, a fin de abastecer las impresiones de España, así de caracteres latinos como hebreos, griegos y árabes, según ha propuesto. —Dios, etc.— San Ildefonso, 4 de Agosto de 1764.»
______
Primera muestra de los tipos de Eudald Pradell. 1758
La pensió va precedida del siguiente epígrafe: «Pensión al primero que empezó a grabar letras en España».
Pradell a Madrid, en un taller al carrer Mesón de Paredes, va crear quatre graus de lletra: dos de breviari, una de lectura i un altre de text. Pradell va fer una col·lecció de dotze graus, des del Glosilla (caràcter de lletra menor que la de breviari) al Gran Canon (la lletra més gran que s’utilitzava). No sembla, però, que fes cap tipus de lletra oriental, tant grega com àrab.
Una curiositat es que Pradell era analfabet, cosa freqüent en els artesans i no sabia parlar castellà quan es va traslladar a Madrid. Pellicer diu, però, que Pradell havia estudiat a l’escola monàstica ripollesa de l’abat Mai.
El catedràtic Josep Finestres (1688-1777), que el va rebre a Cervera quan anava cap a Madrid, amb tota la seva família, diu: “Yo no sé si en Madrid sabrá hablar castellano. Ciertamente que su figura es despreciable. Supongo que allí trabajará, él o su hierro, de armero y fabricante de matrices. Yo le encargué mucho que estuviese sobre sí, porque en la corte hay grandes marrajos que engañan y pegan muchos chascos a los incautos y gente de bien. Él dijo que no les temía. Veremos cómo le sale” (27 desembre de 1764).
Malgrat que la pensió reial tenia com a objectiu “para que trabajase allí y enseñase el arte de hacer las matrices a algunos mancebos”, Eudald Pradell no va complir amb aquesta obligació, ja que ni el seu fill Eudald ni el seu gendre (Pere Isern) varen seguir la seu camí, explotant sols els tipus de lletra, els punxons i matrius que el pare havia fet. Carles IV va concedir al fill de Pradell la pensió i franquícia de que gaudia el pare
En l'any 1767 Eudald Pradell va demanar ingressar com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, actualment Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, cosa que se li va concedir. Era el primer artesà en ser admès. Eudald Pradell va morir a Barcelona el 1788.
Mostra del tipus de lletra Eudald de Mario Feliciano
L’obra de Pradell té paral·lels il·lustres en el mateix segle. XVIII. Estem en l’edat d’or dels creadors de lletres avui clàssiques: A més del citats, hi ha John Baskerville (1706-1775) i Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (1740-1813).
Mostra del tipus Pradell d'Albert Balius
El treball de Pradell del segle XVIII ha inspirat modernament a diferents dissenyadors de tipus de lletra. El 1998 Mario Feliciano sota el nom provisional de "Pradell Ibarra" va fer una tipografia nova. Més tard, Mario Feliciano va desenvolupar una família tipogràfica comercial que va prendre el nom definitiu de Eudald, amb variants com Eudald News, Eudald Headlines i Eudald Fine (Roman i Itàlica).
Inspirant-se amb els materials gravats per Eudald Pradell, entre el 2001 i 2003 el dissenyador Andreu Balius va crear un tipus de lletra Pradell, com a fruit d’un treball de recerca històric sobre la tipografia espanyola del XVIII, com a homenatge i memòria a aquest gravador que va contribuir a la renovació dels repertoris tipogràfics espanyols. La tipografia Pradell és una interpretació històrica adaptada a l’època contemporània. Aquesta lletra Pradell va rebre el premi “Excellence in Type design” (maig de 2002) i també fou guardonada per l’Asociation Typographique Internationale (desembre de 2011).
Que aquesta explicació sobre la figura de Eudald Pradell ens faci més conscients de la seva importància i vàlua.
