Com ja vaig dir en un treball, "les obres de Josep M. Pellicer són, sense cap dubte, una referència inexcusable a l’hora de parlar del monestir de Ripoll, de la seva història i, molt especialment, de la història de la seva destrucció i reconstrucció durant el segle XIX".
Però la cita reiterada d'aquesta obra de 1888, obvia una realitat, com és l'existència de dos llibres del mateix autor, anteriors a l'obra més citada.
Sembla com si es considerès que les dues obres anteriors del mateix autor, El monasterio de Ripoll, de 1873, editada a Girona (Establecimiento tipográfico de Manuel Llach), i Santa Maria de Ripoll, de 1878, també edtada a Girona (Imprenta y liberia de Vicente Dorca), no fossin més que obres preparatòries d'aquesta darrera obra.
El mateix Pellicer en l'obra de 1888 explica quina ha estat el plantejament:
"Con el logro de nuestros más fervientes deseos, han quedado naturalmente sin objeto las páginas que á la propaganda habiamos de dicado; por otra parte las investigaciones que durante el trienio de nuestra delegación hicimos sobre el terreno, nos obligan á rectificar algunas ideas anteriormente emitidas. Además, los especiales puntos de vista, bajo los cuales fueron dictadas las mencionadas monografías, hacen necesaria una recopilación de lo más escogido; una fusión, digámoslo asi, de todo lo aprovechable, en un trabajo definitivo que abarque en sus múltiples aspectos la historia del monumento, desde su origen hasta nuestros dias.".
Res més lluny de la realitat i cal anar amb compte a l'utilitzar cadascuna d'aquesta obres, adhúc la darrera i més citada, la de 1888.
Adjunto en PDF còpies del tres llibres de Josep Maria Pellicer i Pagès dedicats al monestir de Ripoll. Sobretot les dues primeres es difícil trobar-les en versió digital:
Santa Maria de Ripoll (1978)
Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888)
Malgrat que l'obra de 1888 incorpora moltes de les informacions que hi ha en els dues obres anteriors, també hi ha cosses que es diuen en les obres anteriors que tenen un evident interès i importància.
Estem, sense caop dubte, davant obres amb una orientació totalment diferent i que cal tenir en compte a l'hora de parlar de l'obra de Josep Maria Pellicer en relació a Ripoll i al monestir de Santa Maria.
Les tres obres de Josep Maria Pellicer abans esmentades tenen una entitat pròpia i que cal utilitzar-les a la vegada. En cas contrari, es cau una greu mancança.
Cada una de les tres obres de Josep Maria Pellicer dedicades al monestir de Ripoll tenen uns propòsits diferents i, per tant, també ho són les seves orientacions i continguts.
Tres obres i tres propòsits
Un simple repàs als objectius i índexs de cadascuna d’elles (1873, 1878 i 1888) s'evidencia aquesta realitat i la necessitat de consultar els tres llibres alhora.
Estem davant obres d'una extensió i amplitud diferents:
1873: 15,9 x 26,4 cm. (158 pàgs.)
1878: 19,6 x 29,7 cm. (232 pàgs.)
1888: 14,5 x 25,2 cm. (416 pàgs.)
La primera obra de Josep Maria Pellicer: El Monasterio de Ripoll (1873)
En el llibre El Monasterio de Ripoll. Memoria descriptiva de este célebre monumento en sus relaciones con la religión, las ciencias y el arte (Girona, 1872), Josep Maria Pellicer tenia com a l’objectiu fer una primera aproximació histórica al monestir de Ripoll i presentar-se com un especialista en el tema davant la Comisión provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Girona, de la qual entrarà a formar part el novembre de 1874.No és anecdòtic que a l'inici del llibre, amb data 1 juny de 1873 l'autor notifiqui que dedica l'obra a la Comissió provincial de Monuments i que aquesta ho accepta, quatre dies desprès, amb data 4 de juny del mateix any.
L'obra havia estat premiada per l'Associació Literaria de Gerona, en el seu primer certamen de 1872, entitat creada el mateix any, on rep el premi "Escut d'armes de Girona".
Josep Maria Pellicer, que des de 1867 formava part del claustre de professors del col·legi Valldemia de Mataró, va trasllardar-se a Girona el 1872. Al mateix temps, invalidat el grau de batxiller en Filosofia i Lletres que fins aleshores tenia, obté a Barcelona el títol de llicenciat.
A Girona, aquell mateix any de 1872 Pellicer funda, amb Pere Puig de la Bellacasa i dos professors més, el col.legi de Sant Narcís . Es nomenat director de dita escola i també del butlletí que publica aquest centre.
A Girona la seva integració social serà molt ràpida. És fundador de "L'Associació Literária" de la qual desempenya al cárrec de vice-president i, posteriorment, el de president.
De l’argumentari sobre el monestir de Ripoll en aquest treball de 1872 resulta especialment significatiu que Pellicer esmenti la similitud entre Ripoll i Covadonga i San Juan de la Peña, nuclis fundacionals nacionals, així com la seva insistència a exalçar el monument com a panteó dels comtes fundadors de Catalunya, seguint una línia argumental de gran predicament aleshores.
I també resulta significatiu que destaqui per damunt d’altres elements el claustre i la portada romànica, en aquest ordre, com a joies artístiques tan valuoses «que ninguna de las restantes provincias españolas puede exhibir, en su género, otra de igual primor y magnificencia».
Pellicer exposa a l’«Objeto de esta memoria» la següent declaració d’intencions i aclariment de les parts del seu treball:
"Recordar las bellezas de tan glorioso monumento; examinarlo en sus relaciones con la religión, las ciencias y el arte; rectificar los crasos errores que afean su historia; publicar los datos biográficos de sus abades y los necrológicos de los héroes que su Panteón contenía; enumerar los inapreciables tesoros de su archivo, y por último, interpretar los misteriosos relieves de la famosa portada, tal es el objeto que nos proponemos. […]
Dividiendo esta obrita en dos partes: El monasterio y Sus recuerdos. La primera va subdividida en otras cuatro, que titulamos: Fundación de Recaredo y restauración de Wifredo el Velloso; Las cuatro Dedicaciones; La Decadencia; La Ruina. Las mismas subdivisiones comprende la segunda parte, que contiene: El Abaciologio; El Panteón; El Archivo; La Portada".
Cal dir que l'obra de Pellicer de 1873 molt segurament havia estat fruït d'anys d'investigació. Un exemple el tenim amb l'apartat dedicat a la portada romànica, que en el seu llibre de 1878 consigna que es fruït d'una investigació feta durant tres mesos el 1865.
Cal dir, però, que l'obra de Josep Maria Pellicer de 1873 no és pas la primera història del monestir de Ripoll. Ja uns anys abans, cap a 1850 el notari Eudald Mirapeix i Illa va escriure una obra, que fins fa poc sols s'ha conservat manuscrita, titulada Crónica de la villa y monasterio de Ripoll.
Pellicer, molt segurament conscient del gir que havia donat a l’obra d'història liberal i lleuguerament antimonàstica d'Eudald Mirapeix i Illa Crónica de la villa y monasterio de Ripoll—obra que coneixia, sense cap dubte— Pellicer diu:
"Réstanos añadir que, identificados en mucho los recuerdos del monumento bizantino con los de la población en la que está erigido, hemos hallado oportunidad de unir a nuestro relato algunos breves pormenores sobre la misma, los cuales tal vez puedan de momento suplir una obra, que en vano pide el curioso viajero, y deseamos publicar algún día con el epígrafe: Historia de la villa de Ripoll".
Estem clarament davant un estudi on l'element reivindicatiu no és en primera línia dels objectius de l'obra. Es tracta, més que tot, d’una obra que suposa la seva presentació davant la instància administrativa responsable de la conservació del monestir de Ripoll, la Comissió provincial de Monuments.
L’obra propagandística de 1878, Santa María de Ripoll.
L’obra de 1878, Santa María de Ripoll. Nobilísimo origen de este Real Santuario, sus glorias durante mil años y su oportuna, conveniente y fácil restauración. Reseña histórica, editada també a Girona, ens col·loca, ja des del mateix subtítol, davant un altre enfocament.
+(Large).jpg)
Es tracta d’una obra que palesa de manera directa un projecte personal i col·lectiu, el de recuperar les ruïnes ripolleses. Ho explica en l’inici de l’obra, «Nobilísimo origen del Real Santuario», que encapçala amb uns versos de l’abat Oliba:Tales serían los puntos que gustosos desarrollaríamos, y, con efecto, teníamos desarrollados en los primeros capítulos que habíamos escrito para una Historia de Ripoll, en cumplimiento de un deseo que hicimos público. […]
Con este convencimiento, nos impusimos el deber de utilizar nuestros apuntes para esta reseña, a fin de inspirar todo el cariño y veneración que se merece el primer Recuerdo monumental de la Reconquista mediante los catalanes y para los catalanes. […]
Con esto quedará dividido naturalmente este trabajo en los tres puntos que se desprenden de su epígrafe:
1.° Nobilísimo origen de Santa María de Ripoll.
2.° Sus glorias durante mil años.
3.° Su oportuna, conveniente y fácil restauración.
Com podem comprovar, Pellicer explicita molt clarament dos objectius diferenciats entre les obres de 1872 i 1878, amb una divisió del treball, d'apartats de l'obra, clarament delimitada.
El caràcter propagandístic d’aquest llibre de Pellicer de 1878 queda clarament de manifest quan des de la primera plana es diu que els guanys de la venda del llibre sons cedits a la Junta establerta a Ripoll (creada el 1877) amb la finalitat de recollir recursos per a la restauració del Reial Santuari.
I una novetat que cal tenir present. Ja en l'inici d'aquest llibre, datat el 1878, s'indica que "El autor cede la propiedad de esta obrita et la benemérita Junta establecida en Ripoll con el objeto de allegar recursos para la restanración del Real Santuario de Santa María", tot afegint que "La misma Junta proporcionará, con la Reseña histórica, la preciosa colección de fotografías que adorna gran parte de los ejemplares de esta edicion".
Tenim, doncs, que abans de 1879 ja hi ha unes fotografies que es poden adquirir conjuntament amb l'obra. El contingut d'aquestes fotografies eren:
"Colección de fotografías que ilustran y adornan esta obra publicadas: La Santa Imágen. Vista general del Real Santuario. La portada. Arcos de la portada. Pormenores sobre la portada. El mosaico. Vista general del claustro. Ala oriental del claustro. Ala septentrional. Pormenores de arcos y capiteles. Interior del templo arruinado.
Se espera la publicación de las láminas siguientes: Estamariu. Ripoll. Los monolitos Creu
de Coral y Creu de Campdevánol. Relieves de las claves de la gran bóveda ojival. Sarcófago de Berenguer III. Cenotafio de Oliva. Templete de Tallaferro. Interior del sepulcro de Wifredo el Velloso. Urna de San Eudaldo. Cáliz bizantino llamado de Wifredo. Sellos de los abades. Plano del monasterio"
Posteriorment a la publicació de l'obra, un any desprès, l'any 1879, l’Associació d’Excursions Catalana fa d’aquest llibre de Pellicer de 1878 un dels obsequis que els excursionistes catalans oferien als que fessin donacions per a la restauració de Ripoll, a partir de la iniciativa de gener de 1879.
Un exemplar del llibre de Pellicer, enquadernat luxosament, fou enviat al rei Alfons XII, el qual va fer una important donació personal de 3.000 pessetes, a les quals cal sumar dues aportacions de 8.000 pessetes del Ministeri de Foment els anys 1879 i 1880.
L’altre obsequi dels excursionistes catalans als donants pro-restauració de Ripoll fou l’àlbum fotogràfic (del que n’hi ha dues edicions, de 12 i 18 fotografies, la darrera de començaments de 1880): Santa María de Ripoll: álbum de fotografías que acompaña a la reseña histórica escrita por José María Pellicer y Pagés: destínase el producto de la venta a la restauración del Real Santuario.
.jpg)
El 1880, Josep M. Pellicer s’instal·larà a Ripoll per crear un col·legi de segona ensenyança. L’operació no reeixirà, i li suposarà greus conseqüències personals, amb una persecució tant des dels sectors més catòlics i reaccionaris com dels republicans locals.
L’obra més citada de Josep M. Pellicer, la de 1888, Santa María del Monasterio de Ripoll
L’allunyament fou físic, però no pas espiritual. La darrera de les obres de Josep M. Pellicer i Pagès dedicades a Ripoll, Santa María del Monasterio de Ripoll. Nobilísimo origen y gloriosos recuerdos de este célebre santuario, hasta el milenario de su primera dedicación, editada a Mataró el 1888, té una gènesi i uns objectiu complexos.
.JPG)
És una obra que vol incidir positivament en els treballs de reconstrucció del monestir de Ripoll que dirigeix el bisbe Josep Morgades, tot remarcant, però, l’incompliment del termini de finalització dels treballs, que s’havia fixat per coincidir amb el mil·lenari de la primera consagració de l’església del monestir de Ripoll (any 1888), treballs que encara s’allargarien cinc anys més.En una «Advertencia del autor», Pellicer exposa l’objectiu de la seva obra, amb certa ampul·lositat:
Renovar la memoria del monasterio que en la confluencia del Ter y del Fraser levantó Wifredo el Velloso; ensalzar la obra del inmortal conquistador, como depositaria de los más valiosos documentos de la historia patria, panteón de nuestros soberanos, ejemplar único en grandeza y suntuosidad entre los monumentos románicos de la Cataluña del siglo XI, […] tal fue el plan que, hace veinte años, nos propusimos desarrollar, y con efecto lo ensayamos en varias monografías, en que la fundación de Wifredo es considerada bajo su triple aspecto de comunidad benedictina, panteón de príncipes catalanes, y santuario de Santa María.
L’obra de 1888, Santa Maria del monasterio de Ripoll, durant l’etapa de distanciament voluntari de Josep M. Pellicer de Ripoll, té un objectiu diferent que les altres dues anteriors obres seves.
En l’”Advertencia del autor”, Pellicer repassa el diferent propòsit de les seves obres anteriors, posant de manifest la seva intencionalitat, tot dient: “…los especiales puntos de vista, bajo los cuales fueron dictadas leas mencionadas monografías hacen necesaria una recopilación de los más escogido; una fusión, digámoslo así, de todo lo que aprovechable, en un trabajo definitivo, que abarque en sus múltiples aspectos la historia del monumento, desde su origen hasta nuestro días”. En definitiva, “una nueva historia, tan completa como hemos sabido”. Tornem, doncs, el propòsit historiogràfic.
Tot seguit, Pellicrer se centra en la manera com —a parer seu— calia tractar el monument ripollès (molt lluny de certes intencions de deixar-lo com unes ruïnes visitables), esmentant els treballs realitzats el 1863, 1867, 1878 i, molt especialment, els de la seva actuació de 1879-1880.
Cal dir que les relacions entre el bisbe reconstructor de Ripoll i Pellicer, malgrat el mutu homenatge que apareix encara més pregon en l’epíleg de l’obra, que es pot sintetitzar amb les paraules «Morgades es Godmar», no foren pas d’una total sintonia.
A partir d’aquest punt, Pellicer estableix una relació amb la labor del bisbe de Vic Josep Morgades, però amb un to que presagia l’esclat de la seva conferència "Influjo civilizador de los cenobios medievales en el noroeste de España", publicada el 1894, una defensa de l’actuació civil, especialment de la Comissió provincial de Monuments de Girona i un al·legat contra l’actuació episcopal i la seva tergiversació propagandística durant els fastos inaugurals de 1893.
L’obra de 1888 conté moltes de les pàgines les obres de 1872 i 1878, però ampliades i amb una intencionalitat totalment diferent. Tanmateix, no n’hi ha cap de les indicacions més interessants des del punt de vista arqueològic sobre el llarg procés de salvació, restauració i reconstrucció del monestir de Ripoll en tota la part central del segle, entre 1840 i 1885.
Tres llibres, doncs, que a vegades, poden resultar molt similars, però que no tenen el mateix propòsit ni el mateix contingut.
Altres obres de Pellicer sobre Ripoll
Però aquestes no son les úniques obres de Josep maria Pellicer que cal llegir en relació al monestir de Ripoll.
Faig, ara, sols una petita relació. Miraré en el futur de posar també en PDF aquesta materials.
La Breve reseña del resultado de la visita al Real Monasterio de Santa María de Ripoll, de 1875, és la primera obra de Josep Maria Pellicer dedicada als seus treballs a Ripoll. Es bastant citada i coneguda.
Malgrat que es signada pel seu germà Pere, com indica molt acertadament Tomàs Raguer, caldria adjudicar-li a Josep Maria Pelllicer, sense cap recança, l'Memoria sobre el objeto, conveniencia y autorización de las obras realizadas en Santa María de Ripoll: con productos de la suscripción de la «Associació d’excursions catalana» satisfechas, publicada a Vic el 1883.
Seguint aquesta atribució cal atorgar a Josep Maria Pellicer la llarga resposta de defensa, publicada a Revista de Gerona, un cop Joaquim Botet i Sisó, en la seva recensió de l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana de 1881 (Revista de Gerona, juny de 1882) ), havia fet greus acusacions sobre la manera en que s'havien gastat les aportacions de la subscripció promoguda per l'Associació d'Excursions Catalana.
