“Ribes va exercir alguna resistència; però unes quantes canonades feren determinar a l’enemic a evacuar. Nosaltres hi férem presoner seixanta suissos del regiment de Saint-Gall, i alguns miquelets espanyols. Ens hi trobàrem molt gènere, un magatzem de dotze llits complerts i tot nou, fusells de baluart i munició”.
Cal prestar atenció a l’existència de tropes mercenàries suïsses a Ribes de Freser el 1794.
Cal dir que el juny de 1794, la guerra del Rosselló havia fet un capgirament a favor dels francesos. La frontera als cims pirinencs a l’Empordà, tornava a marcar la frontera. Sols era en mans espanyoles l’important fort de Belleguarda, que no cauria fins el 18 de setembre de 1794, dels llocs conquerits el 1793. La Seu d’Urgell fou saquejada el 9 d’abril de 1794 i Sant Llorenç de la Muga va patir atacs el 13 i 19 d’agost de 1794.
Un cop conquerit el lloc de Ribes de Freser el general Doppet va una consideració que resulta xocant, però que ens indica molts l’esperit regnant entre la població:
“Hi ha quelcom de sorprenent, és que dins de les poblacions i viles que nosaltres creuem, no hi trobem cap habitant: ells han fugit de Ribes, no hi queda ni un sol individu en aquesta vila. Jo suposo que els emigrats i els fanàtics han provocat el terror en l’ànima de tots els habitants, fent-los creure que els soldats francesos eren cruels i bàrbars. Perfídia atroç, però hàbil per empènyer als homes crèduls d’atendre i degustar el mot sagrat de Llibertat!”
I conclou, no sé si sorneguer o estúpid:
“No trobant cap persona en el país conquerit, era impossible de posar alguna contribució. No es podia tampoc supervisar el dret particular de la propietat de cada ciutadà, ja que la major part havien fugit sense tancar les seves cases, i la necessitat de cercar armes i gènere, en un país abandonat, feia que fos una follia a tot arreu”.
Cal dir que durant les guerres revolucionàries es va imposar amb força la costum de fer viure a l’exèrcit del terreny conquerit. Aquesta mesura, donat que els soldats eren voluntaris i no es temia la deserció, permetia una major rapidesa en l’avanç, donada la manca d’importants combois d’avituallament, alhora que s’exportava a terra enemiga la carga del sosteniment dels soldats. La pràctica era viure sobre el país conquerit. Sols calia carregar amb els canons i la munició.
Això no havia passat en els exèrcits de lleva forçosa del segle XVIII, que per tal de subsistir havien de comptar amb una tren d’avituallament molt nombrós.
Com veurem, el pillatge era una pràctica molt extensa en les tropes revolucionàries republicanes franceses. És més, fou una de característiques més noves de la Guerra Gran, que posteriorment es convertirien en una de les bases de l’actuació dels exèrcits napoleònics.
Doppet, suposo que per justificar posteriors fets succeïts a Ripoll i Camprodon, que explicarem en propers lliuraments, indica que abans de la seva entrada a Catalunya va encarregar a un oficial general i a un comissari de guerra de vetllar les preses útils a la república: “Vaig donar ordres severes contra els militars que es permetien el pillatge, d’incendiar o de maltractar algun habitant”.
Per demostrar aquesta afirmació, Doppet transcriu una ordre del cap d’Estat Major del “6 prairial an 2 de la république” que recordar als soldats que la llei estableix pena de mort contra qui es tregui el seu rang per lliurar-se al pillatge, alhora que establia que “un ban dels representants del poble prohibint saquejar objectes de culte, i de no depredar en els temples”.
Però com veurem, els fets mostren una guerra molt sagnants i cruenta, on s’anava a fer el major mal possible a l’enemic. A més, els objectius de la incursió francesa al Ripollès eren molt clarament determinats: Camprodon i Ripoll eren objectius molt importants.
Camprodon era molt present en les històries militars franceses des de l’atac del duc de Noailles del 18-23 de maig de 1689. Ripoll tenia una gran importància militar per la seva fàbrica d’armes.
Una carta militar francesa, a pesar de que mostra en bastant detall la zona del Rosselló, Alt Empordà i Cerdanya francesa, sols indica, molt somerament la situació de Camprodon i Ripoll.
_____
Imatge: Carte militaire des Pyrenées orientales pour l'intelligence des opérations de 1793 à 1795.
