El general protagonista d’aquesta campanya de 1794 al Ripollès serà François-Amédée Doppet (1753-1799), un curiós metge savoià que havia estat membre del jacobí Club des Cordeliers.
Tenim, doncs, relacionats amb la Guerra Gran i el Ripollès a un general Dagobert, de la facció moderada dels revolucionaris francesos, i un general Doppet, molt més lligat a la línia dura dels jacobins.
Doppet fou autor d’una obra exculpatòria de Françoise-Louise de Warens, una dona que va assegurar l’educació espiritual, artística i sentimental de Jean-Jacques Rousseau, a qui aquest va rendir homenatge a la seva obra pòstuma Les Rêveries du promeneur solitaire (1700-1764), però de qui havia divulgat abastament la seva vida amorosa a les Confessions (1782-1789).
Doppet a més va publicat obres tant originalss com Aphrodisiaque externe ou Traité du fouet et de ses effets sur le physique et l'amour (1788), que conté un catàleg de substàncies afrodisíaques, Le médecin philosophe (1786) i diverses obres sobre magnetisme animal.
Estem, sense cap dubte, davant un intel·lectual vestit de militar.
En les darrers mesos de 1793, malgrat algunes conquestes dels espanyols a la franja costanera del Rosselló (Portvendres i Cotlliure), els francesos havien reconquistat Banyuls d’Aspres (1 d’octubre de 1793), quan les tropes espanyoles eren atrinxerades al costat dret del Tec.
El general Ricardos havia mort a Madrid el 13 de març de 1794, víctima de una pulmonia, essent substituït pel Conde la Unión. Començava l’hora d’un reeixit atac francès, amb les batalles del Tec (28 de abril), de les Alberes (30 de abril) i del Voló (1 de mayo de 1794), amb la reconquesta de Céret. Aquest mateix dia el general Pierre Françoise Augereau, (1757-1816), el que va aconseguir a finals de 1809 la capitulació de Girona, va conquerir Sant Llorenç de la Muga i el 26 de maig de 1793 varen retornar a mans franceses Cotlliure, Portvendres, Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Prats de Molló.
______
Imatge: François-Amédée Doppet (1753-1799)
D’acord amb el comandant francès de la zona dels Pirineus Orientals, Jacques François Coquille dit Dugommier (1738-1794), va establir-se un pla de campanya que consistia en entrar a Catalunya per Ribes i Camprodon en direcció a Ripoll i per Bagà cap a Berga. Des dels dos punts l’atac previst es dirigiria cap a Vic. Fou necessari escapçar l’operació donada la disposició de forces i els atacs espanyols a l’Empordà. Hi havia perill de que les forces del general Auguerau, situades aleshores a Sant Llorenç de Cerdans, fossin atacades.
A començaments de juny de 1794, les tropes del general Doppet, dividides en tres columnes varen avançar cap el Ripollès. Una, de mil homes, des de Vilafranca de Conflent, Py i Mantet, va travessar el Camp Magre i va rebre l’ordre de possessionar-se en les altures a distància de canó de Camprodon. Una segona columna, de mil homes més, passà per Palau d’Aja i Dòrria i s’havia de ajuntar amb la tercera columna, comandada pel mateix Doppet, amb tres mil homes, que va passar per Alp, la Molina i Toses.
Cal recordar que des de l’estiu de 1793, Puigcerdà era en mans franceses mercès als èxits militars del general Dagobert.
El moviment de l’exèrcit francès va ajornar-se algunes setmanes: “... la neu, els mals camins, els preparatius necessaris pel transport de l’artilleria en les muntanyes, tot això va retardar la meva sortida fins el 15 prairial per la nit, any 2 de la república (3 de juny de 1794)”, explica el militar francès en les seves Mèmories politiques et militaires du Géneral Doppet (1824).
Doppet esmenta que “el país que havíem de travessar per anar de Puigcerdà a Camprodon era totalment muntanyós, i molt sovint no trobàvem més camí a seguir, amb els nostres muls de comboi i els nostres trineus, que els curs del torrents. Tot feia la marxa llarga i pesada, el més sovint marxant un darrera altre, i era perillós ésser sorprès en les congostos. Els combois sols podien avançar quan aclaríem les altures de miquelets i pagesos catalans”.
La menció anterior als trineus es deguda al fet que Doppet va fer construir aquests vehicles per quatre canons de quatre i dos obusos de sis unces que portaven les tropes franceses. L’artilleria de la columna es completava amb quatre peces de dos, quatre republicanes, dos morters de sis unces i dos sueques.
Doppet esmenta que els combois i l’artilleria foren portats per indrets on no s’hagués reixit “si no haguéssim pres la precaució de fer-los tirar per bous; ja que cal observar que en la pujada més llarga i més ràpida, el bou no recula mai, i que els muls i els cavalls no podran mai fer, en l’alta muntanya, el que poden i es fa amb els bous”.
Les dues columnes que baixaven per la vall del Rigard varen sostenir petits combats durant tot el recorregut. Doppet no deixa però d’esmentar la feblesa de la resistència: “algunes escopetades de l’avantguarda de cada una de les nostres columnes foren suficients per fer desaparèixer els obstacles que provaven d’oposar-se’ns”.
La marxa de l’exercit revolucionari francès des de la Cerdanya, a pesar de les dificultats, va ser ràpid. Segons la documentació francesa, Ribes de Freser va estar en el seu poder el 5 de juny de 1794. Dos calendaris militars francesos esmenten “16 prairiae an II. Prise de Touzen et Riben su les espagnols, forcés à la retraite”.
