“Desprès de la presa de Ribes, vaig partir de seguida sobre Camprodón. La ruta fou encara més penosa per l’artilleria i els combois, del que havia estat fins aleshores. Vaig veure en aquesta marxa que havia fet bé de portar amb mi dues companyies de sapadors, i alguns fusters; havia tingut la precaució de fer portar sobre alguns muls un pont volant que ens fou molt útil en dos o tres travessies de torrents que vàrem trobar en les roques escarpades. Tot això va contribuir molt a fer aquesta marxa ràpida i fàcil, però fou la bona voluntat i l’activitat dels artillers, que els hi arribà, en molts llocs, l’obligació de portar les peces d’artilleria. Es diu en raó que tot es possible als homes lliures!”
Encara que no s’indica, el camí que va fer la columna francesa de Ribes a Camprodon seria per Pardines, la Collada Verda, Abella, la Roca de Palençà i Llanars.
“A tot aquell que tingui unes certs coneixements topogràfics dels país on ens trobàvem el fet de fer el recorregut amb tant poc temps, amb artilleria i més de dos cents muls, no pot més que estar sorprès de la rapidesa de la nostra marxa; admiraran sobretot la intel•ligència del cap d’artilleria i del cap dels enginyers en aquesta operació. Crec un deure fer justícia a aquesta dos oficials: l’un es diu Paul Doumic, cap de la brigada d’artilleria; i l’altre Tersac, cap del batalló d’enginyers”.
“Vàrem arribar a l’envistes de Camprodon el 19 prairial (7 de juny de 1794). Vaig sentir un viu tiroteig dintre d’aquesta vila, jo dubtava que fos la columna que jo havia fet passar per Camp Magre qui la feia. Encara que li havia manat no atacar donada la seva feblesa; vaig creure que eren ells. Vaig fer tirar una canonada que teníem convingut com a senyal per tranquil•litzar-la, i vaig enviar algunes companyies de tiradors al seu costat.
“Mentre jo prenia les meves disposicions per atacar Camprodon, varen vindré a anunciar-me que l’enemic l’evacuava, ja que un reforç de mil homes, enviat pel general Auguereau, s’havia afegit a la meva columna a Vilafranca, i que l’una i l’altre havien atacat i batut a l’enemic. Vaig fer anar amb llestesa quatre companyies de miquelets a la meva dreta, per aturar o al menys inquietar l’enemic, que es replegava sobre Ripoll. Aquesta precaució no fou inútil, ja que aquest desplegament va portar per la nit a Camprodon molts presoners, i sobretot una part de l’equipatge.
“En vaig acostar a Camprodon per ocupar les posicions dominants, emplaçant-hi la nostra artilleria, a fi d’impedir de tota manera a l’enemic d’ocupar-les de nou. La columna d’Auguerau va marxar el dia següent per retornar al costat de Sant Llorenç de Cerdans”.
Com havia passat a Ribes, Doppet va trobar-se Camprodon totalment desert: “No vàrem trobar cap habitant dins de la vila, tot havien fugit fins hi tot abans que la guarnició que defensava Camprodon. Hi trobàrem poc efectiu, ja que des del començament d’octubre de 1793, el general Dagobert hi havia fet una incursió en la qual Camprodon havia estat robada i saquejada”.
Segons Llorenç Birba diu que “els veïns, creient immediata una nova incursió, abandonaren la vila durant quinze dies”.
L’expedició de Doppet havia obtingut, amb la segona presa de Camprodon en el curs de la guerra, un gran èxit. Dagobert, un any abans, sols havia aconseguit ocupar una part de la vila i va haver de retirar-se.
Però aquesta vegada la consolidació de la posició fou feta a consciència: “Desprès d’haver-nos apoderat de Camprodon, i haver-nos establert militarment, la meva primera feina fou d’establir una comunicació amb la Cerdanya i el quartel general del Pirineus Orientals. Aquesta darrera comunicació m’era sobretot necessària per evacuar cap a l’interior de la república les preses fetes i a fer a l’enemic. Vaig establir la comunicació per Prats de Molló, ja que per res del món, jo no podia deixar tropes a Toses, ni a Ribes, elles no haguessin estar segures, més quan l’enemic tenia forces a Casteilla [Castellar d’Hug], a la Pobla, a Bagà i a Berga. Això es el que m’havia fet pensar, en el meu primer pla de campanya, a fer anar una columna sobre Berga, m’assegurava una lliure comunicació des de Ripoll a Puigcerdà; però, com he explicat més amunt, la necessitat d’assegurar la dreta de Dugommier em va forçar a tirar-me cap al costat de Camprodon”.
Doppet, en aquest sentit, demostra un acertat esperit militar, assegurant la seva reraguarda per el següent pas que volia escometre, la presa de Ripoll. I com veurem la seva precaució no fou endebades, ja que va sortir bé d’un greu parany que podia haver suposat un greu desastre militar per ell.
Com podem veure les Memoires politiques et militaires (1824) del general François-Amédée Doppet sobre la campanya de 1794 al Ripollès documenten molt exactament el curs dels esdeveniments.
____
Imatge: Plànol de Camprodon de procedència indubtablement militar, amb indicacions de les altures que dominaven la vila.
