3 de març 2010

La Guerra Gran (1793-1795) al Ripollès / 5

Camí i presa de Ripoll (11 de juny de 1794)

Un cop conquistada pels francesos per segona vegada durant la Guerra Gran la vila de Camprodon (la primera vegada fou l’octubre de 1793), les tropes del general Doppet varen partir cap a Ripoll el “23 prairial an II de la république” [11 de juny de 1794].

La força de les tropes revolucionàries franceses semblava un autèntic allau que no podia tenir aturador. Doppet, amb la meitat de la segona divisió, ja que va deixar la meitat per assegurar Camprodon i la comunicació amb França, va començar el camí cap a Ripoll:

“A dues legues i mitja de Camprodon, ens fou necessari batre i reduir Sant Joan de les Abadesses. Hi varen fer aproximadament uns 200 presoners. Una de les meves columnes, marxant per les altures de l’esquerra, va capturar a l’enemic que fugia, 800 ovelles, dotze eugues, set bous, vuitanta cabres i alguns porcs. Vaig establir una guarnició a Sant Joan de les Abadesses per mantenir i guardar la meva comunicació amb Camprodon. Vaig deixar-hi oficials per vetllar de la policia del lloc, de la seguretat de les captures i per impedir danys. Vaig continuar el mateix dia la ruta cap a Ripoll. Fou un combat continu al llarg de la ruta: tant fou un aplegament de pagesos qui s’oposava al nostre pas, que era necessari treure a poc de fusells, com més tard era el pas d’un pont que ens era disputat, i que ens trobàvem tallat quan havíem arrabassat el lloc: de manera que a pesar de que el camí entre sant Joan de les Abadesses era curt, ens va fer falta més de la meitat del dia per arribar a allà. Les columnes de dreta i esquerra sostenir sobretot violents combats ja que ells tenien que escometre, ja que tenien que netejar les altures, per que els combois i la nostra artilleria no fossin sorpresos i esclafats en les gorgues que en era necessari creuar”.

El camí no fou fàcil, pel que explica Doppet. La resistència, sense gaire empenta, fou en tot cas engorrossa.

Estem parlant d’una força no molt nombrosa, d’uns dos mil homes, però ben guiats i amb una tàctica militar correcta.

L’arribava a Ripoll suposava una prova forta. Ripoll estava amurallada i gaudia d’una posició fàcilment defensable, enmig dels dos rius.

“Arribats davant Ripoll, ens fou necessari apoderar-nos de tres castells, que dominaven aquesta vila, i on l’enemic havia establer llocs proveïts d’espingoles i de fusells de muralla. Després de dues hores de combat, vàrem ser amos de les tres altures y de la vila”.

Doppet, en una nota a peu de pàgina, explica que “els tres castella se Ripoll son unes espècies de forts qui han estat convertits en ermites. Hi ha una eglésia i uan casa sobre cadascuna de les tres altures”.

Doppet està clarament parlant de Sant Bartomeu, Sant Roc i El Catllar. És de suposar que Sant Antoni, situat al sud, no suposava per ells cap enuig.

“Vaig deixar la major part de la tropa emplaçada militarment fora de la vila, i vaig entrar solament amb un batalló, el cap d’Estat Major, el cap d’artilleria, i el director d’avituallament. Aquest diversos oficials foren encarregats mirar tot el que podia servir a la república, i el comandant del batalló fou encarregat d’impedir tots els desastres, pillatges, danys i incendis. El batalló que vaig fer entrar amb mi, no hi era més que per establir una lloc de policia dintre de la vila de Ripoll”.

D’aquesta manera, explica Doppet la presa de Ripoll per l’exèrcit revolucionari francès el 11 de juny de 1794.
_____
Imatge: Ripoll a finals del segle XVIII. Cal observar on es indicat el Catllar i el gran valor dels ponts. Una població com aquesta fou la conquerida per Doppet el 11 de juny de 1794.