En una nota històrica, Tomàs Raguer ho explicava així:
El 5 de Juny entraven els francesos a Ribes i reunits amb els que havien entrat per Camprodón, varen presentar-se a Ripoll el dia onze a quatre hores de la tarda, sense que dintre de la població se els hi fes resistència. Molta gent n'era fòra: uns amb els sometents que anaven hostilitzant l'exèrcit enemic i altres havien fugit espantats dels robatoris i morts que cometien els revolucionaris francesos en tots els pobles on passaven. Sobre tot es distingien per la seva rabiosa impietat i nombrosos sacrilegis. Totes les esglésies amagaven el tresor de llurs relíquies; les de nostra gloriós San Eudalt fins foren tretes de la vila i posades en lloc segur, per tal d'evitar tota profanació.
En un dels llibres d'òbits de l'arxiu parroquial hi ha una nota parlant del fet, concebuda en els següents termes:
"En lo dia onze de Juny de 1794 despues de aver robat y desolat los Francesos los pobles de la Ball de Ribes y Camprodon per espay de sinch dies, entraren furiosament en numeros Exercit qe. se apodera de St. Joan las Abbs y Ripoll a pesar dels Somatens qe. los anaban detenint; estigueren detinguts a Ripoll vuit dies ab los qe. robaren, cremaren los Mas Casadesus, Baups, dos Casetas del Curoy, Caseta de Casadesus, mataren set individuos de Ripoll ; desfiguraren molt Altars, e imatges, cremaren despasaren alguns Ornaments qe. se estaben detinguts en la Igl. Parroquial per no esser de valor, llensaren, capularen varias Reliquias de SS. Qe. inadvertidament nos dexaren sen amagar y finalment dexaren las Casas del tot de assoladas, las fabricas destruidas y partiren lo dia 17 del mateix mes y any.
Com podem veure cap menció del saqueig de la tomba de Ramon Berenguer IV el sant. En tot cas, Josep M. Pellicer menciona aquest saqueig concret d'una tomba comptal.
Segons sembla els monjos, amatents i gelosos de la custodia del panteó varen intentar fer valer que Ripoll havia estat el panteó d’uns comtes carolingis, francesos doncs, i que l'església havia estat sota la protecció dels antics reis de França Lluís IV i Lotari I, els diplomes dels quals els monjos havien conservat durant segles. Sembla que fou el prior del monestir qui intentà protegir el sepulcre recordant-li que allí hi havia enterrat un poderós príncep. Cal tenir present que per mort de l'abat Francesc de València i de Sagrera el 10 de desembre de 1793, a Barcelona, el monestir no tenia abat, fins que el 1795 fou elegit Isidre de Rocabruna i de Taberner.
No sabien que els revolucionaris francesos havien rebut ordres de la Convenció republicana (decret del 31 de juliol de 1793) d’arrasar totes les tombes monàrquiques del panteó de Sant Denis (“les tombeaux et mausolées des ci’devant rois eleves dans l’eglise de Saint-Denis, dans les temples et autres lieux dans toute l’etendue de la république seraient detruits”), com es va fer l'octubre de 1793, així com qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la República Francesa havia de ser destruït,. El comandant francès va invocar l'odre de la Convenció Nacional de la República Francesa, fruït del fanatisme laic i anticatòlic del «Culte de la Raó i de l'Ésser suprem» imposat pels Jacobins.
Rebutjats els precs del prior del monestir, va procedir-se a la profanació del sepulcre comtal. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior, segons diu Pellicer, i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que fou arrencada del cadàver, menystinguent després les despulles mortals de Ramon Berenguer IV.
Segons informacions de Pròsper de Bofarull, recollides per Tomàs Raguer, la tomba de Ramon Berenguer IV el sant, “consiste en una gran caja de madera sostenida por ocho columnas de piedra común, que ante serán 4 de madera, dentro la cual hay otra caja que contiene su esqueleto íntegro; pero antes de la invasión de los franceses en Junio de 1894 se conservaba también íntegro todo el cadáver, que se mostraba a veces a algunas personas de distinción.
“El sepulcro estaba en efecto adornado con muchas planchas de plata, que los franceses robaron en dicho año, y aun abrieron el ataúd, removieron y sacaron el cadáver, y se llevaron una espada muy larga que estaba junto al mismo; lo que ha sido causa de haberse desecho o conservado menos íntegro que el de su padre D. Ramón Berenguer III. Sobre el mismo sepulcro, en la parte exterior y antes interior de la primera caja, están pintadas las armas de Cataluña y la efigie del Conde sentado con espada y cetro, y el siguiente letrero, cuya letra parece ser del siglo 14 o 15, y dice:
Dux ego de matre, Rex conjuge, Marchio patre
Marte, fame fregi mauros, dum tempore degi ;
Et sine jactura, tenui Domino sua jura.
"Estaba colgado en una tablilla fuera de la primera caja (y no dentro como dice Villanueva) el hermoso epitafio o elogio fúnebre escrito en pergamino, publicado en el tom. 43 pàg. 466 de la España Sagrada, el cual no anda de mano en mano entre los monges, como dice Villanueva, a quien se franqueó para copiarlo en el mismo monasterio, sino que se ha tenido y custodia en el archivo para evitar su estravio” .
Cal dir que la tomba d'aquest comte va estar sempre dins de l'església, "aunque se ha mudado de lugar con motivo de algunos reparos en el edificio" . Cal dir que el comte tenia "olor de santedat", pel que li fou concedida aquesta gràcia especial, "a més del solemne aniversari en el dia 6 d'Agost, totes les processons claustrals, fins dels dies més classichs, paraven devant el sepulcre y's cantava una absolta y oració particular en sufragi de llur ánima. L'abat Andreu de Casaus qui regia l'abadía a principis de segle passat, va suprimir aquesta costum per no estar conforme a la rúbrica en dies de tanta solemnitat" .
Fou arran d'aquesta profanació dels revolucionaris francesos de juny de 1794 que es decidí traslladar les restes del sepulcre. El 1803 s'obrí de nou l'urna de fusta i es comprovà que el cos del comte restava encara momificat i incorrupte, amb barba i cavell rossos i arrissats.[29] Així mateix s'hi trobà el pergamí amb l'efitafi en llatí[30] que glosava la vida del comte i que abans de la profanació havia penjat a l'exterior de l'urna de plata.[31] Quedant tant sols l'urna de fusta amb les restes mortals, aquesta fou traslladada a la paret testera a mà dreta ben alta a l'església; fou allí on la veié Joaquín Villanueva el 1806, tres anys després del seu trasllat.[22]
_______
Imatge: Nova tomba o cenotafi de Ramon Berenguer IV el sant, construït el 1893 al creuer de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll i pagat per l'Orde del Sant Sepulcre, ordre de la que fou membre.
