Imatge: El petit poblet de La Menera (Vallespir) va ser el lloc d'arribada de molts exiliats que feren el camí des de Beget, pel coll de Malrem.
Sobre la retirada de Catalunya de 1939 pel coll de Malrem, que comunica Rocabruna i Beget i La Menera (en francès Lamanère, al Vallespir,departament dels Pirineus Orientals) n’hem ofert en el capítol anterior diferents testimonis recollits del llibre de Progreso Marín Exil. Témoignages sur la guerre d'Espagne les camps et la résistance au franquisme (2005).
Avui continuarem amb ells, especialment el de Francine Mach.
«Un home va morir, en el camí, prop del Pla de la Coma. Els del poble el varen anar a buscar i l’enterraren en el cementiri municipal.
«Dia rera dia, la gent arribava, altres marxaven, fins al moment en que l’exèrcit francès va arribat. Les dones i els nens a un costat, els homes a l’altre, se'ls donava la tria entre tornar amb Franco o anar a un camp...
«4.000, 5.000? Quants eren? Per primera vegada vaig veure gent coberta de puces, vaig veure "de veritat" els soldats senegalesos del 9è regiment d’infanteria colonial de Perpinyà menjar amb les seves mans negres arròs molt blanc. Havien vingut per al manteniment de l’ordre! És llavors que he vist catifes de bales, munts de granades, feixos de fusells. És quan vaig veure més bèsties pasturant els camps, bestiar que els refugiats empenyien davant d’ells per pagar el seu allotjament. Així els meus avis obtingueren un xai en agraïment de la seva ajuda. Aquest xai va ser per a mi una meravellosa joguina. El conduïa al jardí, el raspallava, l’amanyagava. Fins que un un horrorós matí, vaig trobar penjat sobre un estenedor, el velló del meu dolç i suau amic.
«Gran va ser la meva tristessa i solemne va ser el meu jurament: no menjaré la seva carn i mai més no he menjat xai».
El dia 8 de febrer, Jorge M. Reverter en el seu llibre La caída de Catalunya explica:
“A Jaume Aguiló y a sus cuatro compañeros de la 84 brigada les quedan unos metros para alcanzar la frontera invisible que separa Francia y España en medio de los Pirineos. Es mediodía y pueden ver, debajo de ellos, un pueblo que se llama Manere. Antes de pasar, Jaume rompe contra una roca su fusil ametrallador de fabricación checa. Sus camaradas le imitan. Es el último gesto antes de encontrarse con los gendarmes, que les llevarán treinta kilómetros andando hasta Amélie les Bains. Desde allí, cuando le den a elegir, Jaume escogerá la vuelta a España. Tardará unos meses en poder regresar a su ciudad, Barcelona: antes recibirá humillaciones y palizas, y pasará hambre y frío en el campo de concentración de Bayona, en Pontevedra. Cuando consiga avales, podrá volver a Barcelona con una sola cosa en su equipaje: la maquinilla de afeitar Gillette de su amigo el madrileño, que morirá a su lado en el campo. La guardará para siempre”.
Imatges: Fotografies dels marxaires al coll de Malrem, crec que l’any 2005 o 2006, amb una emblemàtica bandera republicana i una curiosa gaita escocesa (Fotografies cedides per Isabelle Wales)
Un camí de commemoració: Camí del Nord o del Canigó GR-83
Aquest és un dels camins que varem voler popularitzar amb l’edició del folleto Camins de la nostra identitat. Rutes de l’exili (1939) al Ripollès (Consell Comarcal del Ripollès, 2008).
Aquest camí és un dels que anualment fan l’associació Marxaires Mataró-Canigó, amb l’ajuda i participació de l’associació Amics del Camí del Nord, de la Catalunya Nord, amb la col·laboració dels Anciens Combattants et Victimes de Guerre de la République Espagnole i Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode (FFREEE), que cada any organitzen una caminada per commemorar aquesta efemèride.
Per exemple, aquest any 2009, que es commemorava el setantè aniversari, amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica, el primer dia, el dissabte 31 de gener, feren el recorregut entre coll d’Ares, coll de Malrem, La Menera, El Coral, coll de la Guilla i Prats de Molló. En total uns 24 quilòmetres, amb sortida a les 9:30 hores del matí i arribada a Prats, a les 18:15 hores, havent dinat a La Menera.
La idea de fer aquesta ruta i fer aquesta commemoració ve de lluny, dels anys 80, encara que l’associació Marxaires Mataró-Canigó es crea l’any 2000 amb la intenció de crear i consolidar un nomenat Camí del Nord o del Canigó GR-83. La primera marxa complerta del itinerari podem dir que es va fer el 1988.
L’any 2001, les amigues i amics de la Catalunya Nord constitueixen l’associació Amics del Camí del Nord. Dues associacions agermanades i amb el mateix objectiu: trencar fronteres artificials, enfortir llaços d’amistat i solidaritat, consolidar i mantenir un camí de Gran Recorregut (GR) ple de contingut simbòlic.
______
Imatges: Dues fotografies més, gentilesa de Isabelle Wales, dels marxaires a Beget i un coll del Malrem amb restes d'una nevada.
