Amb Manuel de Vega i Rovira estem davant una de les figures intel·lectuals dels monestir de Ripoll a la seva època i una personalitat important en el panorama intel·lectual catalana. Com a membre de l’Acadèmia dels Desconfiats, des de la tardor de 1700, va participar en una projecte literari i polític ben curiós, les Nenias reales y lagrimas obsequiosas que a la immortal memoria de gran Carlos segundo Rey de las España y emperador de la America; en crédito de su más imponderable dolor y desepeño de su mayor fineza, dedica, y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona (1701).
Estem davant un recull de textos dels Desconfiats a la memòria del recentment mort rei d’Espanya, Carles II, dins del clima d’incertesa sobre la successió dinàstica de Carlos II.
Aquest fet ha estat un dels elements que ha fet donar el qualificatiu de austriarcistes a l’Acadèmia dels Desconfiats barcelonina. I més quan al fet cal afegir que el virrei austriarcista Príncep de Darmstadt, que desprès tindrà un paper rellevant durant la guerra de Successió a Catalunya, va participar a una de les sessions de l’Acadèmia.
Vega va contribuir a les Nenias reales amb una elegia llatina (Tu ne modum lachrymis adhibes, Gotholennia, iustis) i amb el laberint català "Dels pesars y dolors que te atreballa". Aquest poemes foren llegits en una sessió solemne de l’Academia el 5 de gener de 1701.
El poema elegíac llatí, encapçalat pel seu nom (D. Fr. Emmanuel de Vega, et Rovira), té una introducció i diu així:
Injurium Moerori magno levamen. Nullus major, quam qui Gotholauniam, ob mortem Austriaci CAROLI Secundi Regis nostri (Celitum ordinibus adscripti) occupat. Asseruntur in medium Moeroris causae, quo debet Gotholaunia tabescere, ut in lachrymas essusa, luctum producat, lachrymarum enim lenocinio gaudet et Moeror.
ELEGIA.
Tu ne modum lacrymis adhibes, Gotholaunia, iustis,
Roratis fletu, quam decet esse genis?
Heu! dolet ipse Dolor (superest cum causa doloris)
...
Però el que resulta molt curiós és el laberint en català del monjo ripollès a les Nenias Reales. Donada la impossibilitat de reproduir-lo l’oferim en imatge:
Imatge: Caligrama barroc de Manuel de Vega i Rovira de les Nenias reales.
Tenim notícies que a una sessió de l’Academia dels Desconfiats, no numerada, de data 25 de març de 1703, "Manel de Vega y Rovira presenta uns versos jocosos sobre’ls fets ocorreguts al hostal que D. Quixot creya castell encantat" diu Carreras Balbuena en la seva història del l’Acadèmia dels Desconfiats.
Com podem veure, el monjo ripollès tenia una vida social i literària molt allunyada del monestir de Ripoll. Carreras y Balbuena ho justifica tot dient: "Fra Manuel de Vega y Rovira fou un monjo exemplar que treballà molt per les coses del convent. Sos superiors li permeteren lo conreu de la literatura en la que son nom fou aviat conegut".
Pel Libre de Obits i pel necrologi de Sant Cugat sabem que aquest monjo de Ripoll va morir el 18 de desembre de 1705. Martí de Riquer diu que Vega va morir l’any 1712. Carreras y Balbuena diu que "del testament de sa mare Mariàngela de Rovira y Reguer, otorgat a Miraver, diòcessis de Solsona, se desprèn que pel març de 1712, Fra Manuel ja era mort”.
