El aixerop i pomada de Zenon Puig

La recent publicació del llibre Plantes i Gent. Estudi Etnobotànic de l’alta Vall del Ter, de Montserrat Rigat i Coll, Teresa Garnatje i Roca i Joan Vallès i Xirau, editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, ha estat possible pel finançament, entre d’altres (Mancomunitat de la vall de Camprodon, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona), per una aportació dels Laboratoris Menarini.

Aquesta col·laboració, que pot semblar exòtica, es fruït de que dos socis d’aquesta empresa, Joan i Joaquim Puig Corcoy, són els hereus de Zenon Puig i Sala (4 d’agost de 1901-26 de desembre de 1976), un farmacèutic ripollès, col·laborador de Tomàs Raguer en projectes culturals com el Museu Folklòric i la revista Scriptorium (1922-1939), i que arribà a ser alcalde de Ripoll el 1934. Estem parlant, doncs, d’una persona amb un llarg bagatge d’actuació cívica a la comarca.

Imatge: Caricatura de Zenon Puig aparegut al periòdic ripollès Altaveu. 

enon Puig, a tota l’activitat cívica i cultural, hi va afegir cap els anys vint la patent d’un aixarop (com a vegades l’anuncia) i una pomada contra els costipats, en la composició de la qual hi havia diverses plantes medicinals com la Nepeta Glechoma, la Poligala senega, la Lavandula Offinalis, la Thymis vulgaris o l’Eucaliptus globulus, o sigui, dit amb noms vulgars, varietats de la Nepta o herba gatera, de l’herba blava, una espècie concreta d’espígol, la farigola i l’eucaliptus.

La participació econòmica de Laboratoris Menarini, gràcies a la generositat del dos germans Puig Corcoy, suposava doncs un retorn als orígens. En el seu honor el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès va editar un punt de llibre on es podien veure els flascons amb que es servia aquests medicaments i anuncis dels dos productes apareguts en la revista ripollesa Altaveu l’any 1934.

Zenon Puig va ser un important personatge de la vida ripollesa de del primer terç del segle XX. Titulat farmacèutic el 1922, ja ens consta que l’any 1923, va comptar amb número de registre com a laboratori.

Imatge: Punt de llibre editat a la memòria de Zenon Puig pel Centre d'Estudis Comarcal del Ripolles.

També, en el primer número de la revista Scriptorium, una de les grans joies del mon periodístic ripollès, de gener de 1923, hi trobem una article de Zenon Puig sobre “Origen i naturalesa dels fòssils”.

I en els números següents, hi ha diverses col·laboracions seves. Potser la més significativa és “Les teories d’Einstein” (abril de 1923). La sèrie d’articles “El P. Francesc Colí” (agost, setembre, octubre, novembre, desembre de 1923 i gener-febrer de 1924) és un treball llarg, ple d’interès, sobre el treball científic naturalístic d’aquest jesuïta ripollès, responsable de l’institut religiós a les Filipines al segle XVII.

Donat el volum de material, no estem davant un ocasional col·laborador de la revista, ja que entre ell i Tomàs Raguer signen la major part de les pàgines de la revista durant aquells primer any de 1923.

Però que la relació amb l’anomenada Colla del Monestir no deixa d’existir n’és una mostra que Zenon Puig participa en diferents subscripcions populars d’homenatge al canonge Collell o al bisbe Morgades (setembre de 1928).

Però on trobem de nou Zenon Puig fent costat a Tomàs Raguer d’una manera significativa és en la fundació del Museu-Arxiu de Sant Pere de Ripoll (octubre de 1928), on formà part del patronat juntament a l’arxiprest Bernat Fargas, mossèn Josep Raguer i Agustí Casanova i Marquet.

A la vessant científica i cultural de Zenon Puig cal sumar la de polític. Va formar part de la candidatura de Catalanistes coaligats que, dirigida per Joan Casals, va guanyar les eleccions municipals el 14 d’abril de 1931.

Zenon Puig, que era ponent de cultura en aquest consistori, va exercir de primer bibliotecari de la Lambert Mata, nomenat per l’ajuntament el 9 d’octubre de 1931, essent el primer catalogador del llegat, amb la col·laboració de Marian Font.

Per cert que entre el llegat Mata va trobar un Tratado de Horticultura, de 1886, d’Agustí Cavalleria i Deop. De nou topem amb la botànica.

D’ell, com a ponent municipal de cultura, partirà la iniciativa de crear un cursos de vacances el 1932, una reunió de romanistes que obtingué un destacat èxit, que tindrà quatre edicions fins la guerra civil.

També va participar en el Sindicat d’Iniciativa de Turisme de Ripoll (25 de juny de 1932).

Zenon Puig va participar també en el segon ajuntament republicà del 1 de febrer de 1934, dins de la Unió Ripollesa Republicana. En aquest ajuntament, Puig va ser elegit alcalde, però fou destituït el 12 d’octubre de 1934 com a resultat dels fets revolucionaris. Amb bon criteri s’ha dit que en aquella data “es destituí l’Ajuntament popular més complet que ha tingut Ripoll d’ençà del nostre record”. Durant la seva etapa la construcció de l’actual grup escolar Joan Maragall, les escoles del passeig, va fer un bon camí.

Cal precisar que Puig no va formar part del consistori provisional dretà de 1935 ni, posteriorment, amb el retorn a la legalitat (18 de febrer de 1936), va tornar a ocupar el seu lloc, ja que era imcompatible amb la seva funció de “Inspector comissari de farmàcia dels districte de Puigcerdà, amb acumulació dels Districtes de Vic i Olot”.

Va continuar establert a Ripoll fins el 1940. El juny de 1933 va obrir una nova farmàcia i laboratori a la Plaça Gran de Ripoll, a un nou edifici dels Soldevila acabat de construir. Fou mobilitzat durant la guerra civil en el cos de sanitat. Zenon Puig va traslladar-se a Barcelona el 1940, on participant al Laboratorios Crisol, va esdevenir soci de Laboratoris Menarini, SA.

Estem davant d’un ripollès preocupat per guarir el cos (creador d’un aixarop i una pomada contra els costipats) i la ment (a través del seu exercici com a polític i com a intel•lectual).

Imatge: Anuncis extrets de la revista Altaveu, 1934. Procedència: Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI).