L'obra La Armonia del Parnàs s'inicia amb aquest versos i el text següent:
Del rector de Pitalluga, cronista de la vida del Dr. Vicen García rector de Vallfogona.
Tant remontas, García, lo teu vol,
Que á ta ploma ninguna pot seguir
( Per mes que l' envejós vulla mentir )
Ara escrigas de goig, ara de dol.
Ab rahó se gloria l' nostre pol,
De véuret, major astre axí lluir,
Y ab ta llum las mes claras obscurir,
Fente, en lo resplandor, unich y sol.
Voldria en alabarte, alsar lo cant,
Segons lo que ton numen gran mereix:
Pero que pot cantar un ignorant?
De las virtust que l' cel, donchs, comparteix
En tu sol, comunicam' tant ó cuant;
Y veurás com per tu lo meu cant creix.
Protestació que los rectoras de Pitalluga i dels Banys feren en nom del poeta
Si en los poemas se troban alguns llochs ahont, exaltantse la bellesa humana, esta sia parangonada á cosas sobrehumanas ó celestials: ó bé exagerantse las penas amorosas, estas sian igualadas á las infernals; se ha de suposar, que semblants cosas se han dit per un mer hiperbol exornatiu, y pera conformarse ab lo us dels poetas. Axí mateix las veus fortuna, fat, destino, y sort, se deuen entendrer per las segonas causas, obedients á la soberana universal causa. Per paradís ha volgut significar lo autor cosa amena y deliciosa: per ángel, ídol, deesa, entengué donas de bellesa estremada: per celestial, sagrat, y diví, volgué que s' entengués cosa excellent, y digne de reverenciar: per adorar, se ha d' entendrer reverenciar humilment. Per últim lo autor, ó los sobre dits rectors en son nom, protestan, que totas las sentencias que apareixen atrevidas ó profanas, axí com foren usadas de tots los poetas pera fer mes gustosa y espirituosa la poesía, de la mateixa manera, en los versos de García, se deuen interpretar ab sentit que no discorde de la católica veritat.
L’obra biogràfica del monjo ripollès del poeta barroc va tenir una gran importància dins la difusió de l’obra del gran literat català de l’etapa de la Decadència.
Aquesta primera biografia de Francesc Vicens Garcia feta per Manuel de Vega va aportar els principals elements caracteriològics que més endavant (i molt segurament ja aleshores) envoltaven la figura del poeta de Vallfogona de Riucorb.
Com diu Rossich, en un estudi sobre el rector de Vallfogona, "la llegenda, barrejada amb els fets històrics, no neix, però sé es consolida, amb la biografia de Garcia que fra Manuel de Vega, auxiliat amb notícies complementàries de Joaquim Vives, estampà al davant de l’edició de 1703. De fet, aquell erudit ja confessa que es trobà amb poques notícies exactes de la vida del Rector. L’esperança de redactar una biografia completa no es realitzà del tot, explica, però <
Imatge: Retrat de Francesc Vicens Garcia, rector de Vallfogona, el més importants poeta barroc català.
Segurament la més important facència de Garcia es la seva trobada amb Lope de Vega a Madrid:
"Potser fra Manuel de Vega tragué la facècia d’algun manuscrit de les obres de Garcia en què un copista atribuïa al rector un acudit que devia haver circulat entre persones una mica llegides; o potser el mateix biògraf va caure en la temptació de vestir amb una anècdota amable la seva narració, en un punt clau del qual no restava cap detall concret, La veritat és que ens han arribat diverses anècdotes -alguna de tema escatològic- en què intervenen Lope de Vega i Garcia, però el manuscrit que ens les ha transmès ja és de mitjan segle XVIII". Rossich però conclou que "amb tot, no fòra just atribuir a la sola inventiva de fra Manuel de Vega l’episodi de la suposada amistat de Garcia i Lope; era un lloc comú entre els admiradors del Rector. Va aparèixer per primer cop en un llibre patriòtic de 1640, la Proclamación católica dirigida a Felip IV, obra de fra Gaspar Sala i Berart", un discutit abat de Sant Cugat del Vallès.
La trobada entre els dos grans homes de lletres Lope de Vega i Francesc Vicens Garcia ha estat explicada així:
“Consta una absència a la parròquia [de Vallfogona de Riucorb] de 8-9 mesos, durant la qual l’anecdotari popular situa el nostre Rector en un viatge a Madrid.
Es diu que el rei Felip IV disposà que el Dr. Garcia entrés a la cort. Durant l’estada a Madrid es relaciona amb altres escriptors de l’època, entre ells Lope de Vega.
La llegenda explica que el Rector mentre passejava per uns jardins, va veure que a sobre d’una llosa hi havia un noi que hi dormia tranquil•lament i un senyor que l’estava observant, era Lope de Vega.
En arribar Vicent Garcia el personatge desconegut li comenta:
"O el muchacho es de bronce
o la piedra es de lana".
El Rector li respon:
“No hay más bronce ni más lana
que tener años once y no pensar en mañana”.
Sorprès en Lope de Vega per la ocurrent resposta i en vers, se’l mira de dalt baix i li diu:
“Tu eres García, a pesar del disimulo”.
D’aquesta manera casual es van conèixer els dos personatges”.
Imatge: Signatura del poeta barrocn català Francesc Vicens Garcia.
En tot cas, cal afegir que ja a la parròquia de Vallfogona de Riucorb (s’on fou nomenat rector el 1606), Francesc Vicens García va rebre la visita del famós bandoler nyerro Perot Rocaguinarda. El Rector li va dedicar un sonet on l’anomena "el millor pillard del cristianisme". I sabem l’estreta relació de Rocaguinarda amb el abat del monestir de Ripoll i els fets violents de setembre de 1611.
