El monjo ripollès Manuel de Vega i Rovira, “chantre” del monestir de Ripoll, va formar part de l’Acadèmia dels Desconfiats i és l’editor i biògraf de Francesc Vicens Garcia, Rector de Vallfogona, una de les figueres senyeres del Barroc literari català.
L’Acadèmia dels Desconfiats
L’Acadèmia dels Desconfiats, en certa manera precursora de l’actual Acadèmia de Belles Lletres de Barcelona, fou una institució rellevant. Era una institució creada per promoure l’estudi de història, la llengua i la poesia catalanes, en una etapa cultural gens fàcil, entre el barroc i el classicisme. Es fundà l’any 1700 a Barcelona i el principal dinamitzador fou el noble Pau Ignasi de Dalmases. Estem, cal assenyalar-ho al final del regnat dels Àustries, la guerra de Successió i l’adveniment dels Borbons.
La veritat és que el monjo Manuel de Vega va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats des de la sessió del 21 d’octubre de 1700, que no fou la primera però si una del primer any de vida de l’institució. Segons Martí de Riquer, la primera reunió d’aquesta acadèmia austriarcista barcelonina fou el 3 de juny de 1700 i la darrera el 3 de juliol de 1703.
Com veurem la participació de Manuel de Vega a les activitats de l’Acadèmia fou notable, però la seva principal contribució al món de la literatura fou la primera biografia del més important escriptor barroc català, el rector de Vallfogona, Francesc Vicens Garcia.
L’obra més important de Vega resulta l’edició de les obres del Rector de Vallfogona, en un llibret titulat La armonia del Parnás, mes numerosa en las poesias varias del Atlant del cel poetic, lo Dr. Vicent Garcia, Rector de la parroquial de Santa Maria de Vallfogona. Recopilades, y emendadas per des Ingenis de la mol illustre Academia dels Desconfiats, erigida en la exelentissima ciutat de Barcelona. Se dedica a la mateixa Academia, per medi dels rasgos de la ploma del Rector de Bellesguart. Ab llicencia, y privilegi. Barcelona: Per Rafel Figueró, Any 1700. Se ven en casa Joan Veguer Llibreter, a la Plaça Nova.
Dins d’aquest llibre, la biografia del interessant poeta barroc català, es escrita per un nomenat “rector de Pitalluga", el pseudònim del monjo de Ripoll.
Que darrera aquest pseudònim (que pels ripollesos ens el relaciona amb una espai de la vila) hi ha la personalitat del monjo Manuel de Vega i Rovira ha estat conegut des de fa molt temps. Ja apareix a la famosa obra de Torres Amat Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de Escritores catalanes, de l’any 1836.
Imatge: Portada de la primera edició del llibre L’armonia del Parnàs.
La datació de l’obra L’Armonia del Parnàs a l’any 1700 ha estat esmenada i es considera que fou realment impresa el 1703, ja que com diu Carreras Balbuena “per consell del Rector dels Banys (Joaquím Vives Ximenez) anà lo Rector de Pitalluga (Fra Manuel Vega y Rovira) a Vallfogona, ahont arribà lo 12 de Maig de 1703. L’obgecte d’aquest viatge, era fer una bona comprobació de les obres d’En Vicents García, abans d’acabar d’imprimir lo llibre".
A pesar de que en l’encapçalament de l’obra no es menciona a Manuel de Vega, el nostre “rector de Pitalluga”, sembla clara la important aportació d’aquest a l’obra. Com diu Carreras Balbuena: "En la primera edició de les obres del nostre poeta, la biografia és atribuïda als rectors de Pitalluga i dels Banys (pseudònims de dos poetes, fra Manuel de Vega i l’advocat Joaquim Vives [i Ximénez], respectivament), però es indubtable que el redactor material en va ser fra Manuel de Vega. Aquest acaba la narració, en primera persona del singular, explicant que <
L’obra biogràfica sobre el rector de Vallfogona del monjo ripollès Manuel de Vega i Rovira, per pseudònim “Rector de Pitalluga”, va tenir una gran importància dins la difusió de l’obra del gran literat barroc català. Estem davant un valuós treball inicial, al que cal tornar i rellegir per aproximar-nos al anomenat temps de la Decadència de la llengua catalana.
