Roure de l'escletxa gran de Corrubí

Fent una excursió del programa Caminant per Catalunya (10 d'agost de 2016), per la zona dels Rasos de Tubau, vaig trobar un roure que mereix estar dins d'aquesta apartat. Es tracta d'un roure que viu dins de la escletxa gran de Corrubí.

Les Escletxes de Corrubí son un fenomen geològic que hi ha en la carena que des de l'Àliga (1.5033 m alt) baixa cap a la casa i església de Corrubí. En aquesta carena van apareixent escletxes de pocs metres d'obertura, però de cinc a més metres de profunditat.

Una aquestes escletxes té una profunditat molt més grossa. La nomeno L'escletxa Gran de Corrubí,

Dins d'aquesta obertura, plena de molsa i d'uns cinc a deu metres d'amplada i profunditat, hi ha un roure gegantí, amb uns deu branques que surten cap al cel a la recerca de lum.

Estem davant un roure monumental.

Podem ubicar a 42ª12'54.4"N 2º3'20.3"E.

Arbres monumentals del Ripollès: Roure de Mataplana

El concepte d'arbre monumental té molta relació amb el simbolisme. Un arbre pot ser monumental per la seva relació amb una casa o una determinada llegenda.

Aquest podria ser el cas del Roure de Mataplana (Gombrèn), un arbre relativament majestuós, però que a la seva posició, darrera de la casa de Mataplana, afegeix una molt determinada relació amb el passat històric de lloc, molt amarat de la llegenda del Comte Arnau i de la proximitat al castell de Mataplana.

  

El roure de Mataplana (Gombrèn), situat darrera de la casa.

El doctor Eudald Maideu, ens mostra la contundència del tronc d'aquesta arbre.

Arbres monumentals del Ripollès: Tres aportacions

El passat dissabte, dia 5 de març de 2011, amb uns amics varem fer una excursió per la zona de Baubs i Muiols.

En el recorregut varem tenir oportunitat de veure tres exemplars d'arbre monumental. Dos dels exemplars, lamentablement, formen part d'una passada història vegetal, ja que estan morts i cal sumar-los a la llista d'arbres monumentals desapareguts de la comarca.



Imatge: Restes del faig de la font del mateix nom o de Casadesús, al costat del camí carreter que porta fins a la casa.

Un d'ells era el faig que hi havia a la font del faig o de Casadesús. El tronc, molt deteriorat ja, resta al costat del camí carreter, quasi totalment planer, que porta de la font a la casa de Casadesús.

El segon exemplar que podem posar en la llista d'arbres morts és el Pi Gros de Clarella, que donada la seva extraordinària monumentalitat donada nom a tota la baga, baga del Pi Gros.

Imatge: Capçalera del Pi Gros de Clarella, totalment estroncada.

Imatge: El tronc del Pi Gros de Clarella apunta al cel.

Com podeu veure sols resta del gran Pi Gros de Clarella el tronc principal, estant la capçalera totalment estroncada. Per l'estat del tronc i de la capçada, cal pensar que no fa gaires anys que va tenir lloc l'accident metereològic que ha provocat la mort d'aquest arbre.

El Pi Gros de Clarella era de considerables dimencions. A l'alçada d'un metre i mig, era possible abraçar-lo entre dos persones. Estem parlant d'un diàmetre considerable per a un pi.

La causa de la pèrdua d'aquesta exemplar especialment interessant, cal pensar que fou un llamp, ja que en els entorns no hi ha restes d'altres arbres tombats a causa d'una buforrada o torbonada.

Tenim, doncs, que donar de baixa en la llista d'arbres monumentals del Ripollès a aquest exemplar situat dins del termini municipal de Ripoll, a la zona de Baubs i Muiols, dins de les propietats que havien estat dels Molinou i que per matrimoni de la pubilla passaren als Casadesús.

Però aquestes dues baixes importants en l'inventari d'arbres monumentals del Ripollès té un contrabalanç amb la possibilitat d'incloure en el llistat el roure de Casadesús, un impressionant exemplar situat sobre la casa de Casadesús.

Sembla estrany que aquesta magnífic exemplar, en la mateixa carena i tant prop de la casa senyorial de Casadesús, no hagi estat mai estamentat, quan mereix clarament ésser mencionat.



Imatge: Roure de Casadesús, situat sobre mateix de la casa, a la carena.



Arbres monumentals dels Ripollès

En les darreres setmanes he publicat en el setmanari El Ripollès una sèrie d'articles sobre arbres monumentals. Ofereixo aquí una versió diferent, agrupant els exemplars i les localitzacions de diferents manera, amb algunes noves informacions i dades. El darrer article de la sèrie de setze va publicar-se el 25 de febrer de 2010.
______
Imatge: Una foto de despedida a un dels arbres monumentals més importants del Ripollès i de Catalunya, el roure de Vilardell, a Ribes de Freser, malahuradament abatut per la metereologia el passat 24 de gener de 2009.

El concepte d'arbres monumentals
Hi ha una mesura legislativa catalana, de l’any 1987, que permet protegir certs exemplars d’arbres, que per la seva rellevància, excepcionalitat dins de l’espècie, edat, història o particularitat científica, mereixen una protecció. La mesura permet catalogar arbres monumentals, en general i a nivell de Catalunya i arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local.

A Espanya, ja l’any 1917 es va fer un catàleg d’arbres notables “concerniente a parques nacionales y lugares de interes nacional”.

Es poden catalogar arbres que per les seves mesures excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, historia o particularitat científica, mereixen una especial protecció. Bàsicament, del que es tracta es protegir els arbres que es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora.

Uns anys desprès es va veure la necessitat d’establir altres nivells de protecció. Així es van publicar els decrets 47/88 i 120/89 sobre declaració d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local i que faculten als consells comarcals i als ajuntaments per fer aquestes declaracions.

Els decrets són els següents:
• Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals (DOGC 857, 29-06-87).
• Decret 47/1988, 11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local (DOGC 961, 04-03-88).
• Decret 120/1989, 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i local (DOGC 1150, 02-06-89).

Al Ripollès aquestes mesures de protecció han estat poc emprades. Amb data de desembre de 2008 hi havia a la comarca vuit arbres monumentals, als que cal afegir cinc arbres i 3 arbredes d'interès local (a Ripoll). Un total, doncs, de 13 arbres i 3 arbredes. Molt poca atenció si tenim en compte el valor de la massa arbòria del Ripollès.


Però també dins d’aquesta concepte es poden protegir arbres que han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea .... D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. Els exemples podrien ser el llorer de Vinyoles d’Oris, relacionat amb mossén Jacint Verdaguer.


En el Ripollès hi ha actualment sols vuit arbres dins d’aquesta protecció legislativa (veure la taula d’“Arbres i arbredes monumentals” a la pàgina web del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya).

Es tracta de l’avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats (Campelles), l'avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles), l'avet del Torrent de la Comella (Planoles); els roures d’Engelats (Campelles), de Vilardell (Ribes de Freser) i de Perramon (Ribes de Freser) i el Roure Galanic (Les Llosses), i el grèvol de Ventolà (Ribes de Freser).
_________________________________________________________________________________
Imatge: Portada del llibre de Ramon Vinyeta que recull bastants exemplars d’arbres monumentals del Ripollès.

Però una revisió de la bibliografia tampoc ens millora el rànquing. Ramon Vinyeta va publicar en el seu moment el llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985), i el nombre d’exemplars ripollesos augmenta un xic, però sense cap esclat important.

Sembla, d’entrada una relació minsa, un resultat molt pobre, tenint en compte la massa arbòria ripollesa, amb molta zona boscosa. Per exemple, de la comarca d’Osona n’hi ha una trentena de catalogats.

I com veurem en els propers capítols d’aquesta sèrie, la relació ripollesa ha patit en els darrers anys pèrdues significatives.

Però cal analitzar històricament la situació per fer una valoració acurada.

El concepte d’arbre monumental té unes limitacions. Els arbres monumentals moltes vegades estan situats al costat de grans mansions o cases pairals. Els arbres monumentals moltes vegades són símbols.

I cal tenir molt present que al Ripollès, les grans cases pairals no abunden i que els boscos ripollesos foren objecte d’una explotació molt important durant la gran època de les fargues.

Durant una etapa els pagesos benestants varen agafar la costum de plantar arbres provinents d’altres països i latituds, i avui són símbols botànics. Un cas emblemàtic són les sequoies del Montseny plantades durant el segle XIX (per exemple els exemplars de Can Casades de Santa Fe).

I dins d’aquest concepte d’arbre monumental no és té en compte conjunts d’arbres, masses boscoses concretes, o arbres singulars, que es distingeixen per alguna cosa inusitada o posseir determinades qualitats.

En aquest cas, es tracta d’arbres que no destaquen principalment per les seves dimensions extraordinàries, sinó que ho fan per les peculiaritats que presenten. Això fa referència entre altres casos a trobar arbres en altituds o substrats que usualment no es troben, espècies que presenten unes dimensions diferents a les que normalment prenen (ja sigui d’alçada, diàmetre, etc.) En resum, espècies amb raresa botànica.

El concepte d’arbre monumental, doncs, té molt de subjectiu, sense uns criteris per definir quines espècies tindran aquesta raresa botànica respecte d’altres.

Moltes vegades hi ha grans arbres situats en mig de boscos, que tenen un gran valor, però que la seva manca d’isolament, no els fa destacar. En el cas del Ripollès, trobem, com veurem en els següents capítols bastants arbres en aquesta situació.

I més enllà d’arbres monumentals, al Ripollès tenim molts boscos, on la presència de grans arbres, de molts arbres d’una remarcable importància, li confereixen una particularitat molt remarcable.

Una primera llista d'arbres monumentals del Ripollès, confeccionada per mi i pendent de posteriors addicions és:

Catalogats

Avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats (Campelles)
Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)
Avet del Torrent de la Comella o de la Cometa o avet gros de la forn de la calç, (Planoles)

Roure (Quercus humilis) d’Engelats (Campelles)
(Desaparegut) Roure (Quercus petraea) de Vilardell (Ribes de Freser)
Roure de Perramon (Quercus humilis)(Ribes de Freser).
Roure Galanic (Quercus humilis)(Llimòs, Les Llosses)

Grèvol de Ventolà (Ribes de Freser).

Altres arbres interessant susceptibles de ser considerats monumentals

(Desaparegut) Faig de la Tomba, pla de Marenyol (Llaés, Ripoll)

Coníferes de can Vaquer, els Brucs, Ripoll.
Avets de La Solana del Ter, els Brucs, Ripoll.
Cedres, casa del director de la Colònia Botey, Ripoll.
Til·ler del passeig del mestre Guich, Ripoll.
Xipresos centenaris del cementiri de Ripoll
Llorer del Grup escolar Joan Maragall, Ripoll

Cedres del Grup escolar Joan Maragall, Ripoll
Plàtans del passeig Ragull, Ripoll.

Plàtans del pas a nivell, Ripoll.

Lledoner (Celtis australis) d’El Puig dels Brucs, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) del Mir, els Brucs, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) d’Estiulella, a can Noguera, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) de La Barricona, Ripoll.

Faig Gros de sant Amand
(Desaparegut) Faig mort del coll de Jou

Roure d’El Guixer, a la vall del Caganell, Ripoll.
Llorer d’El Guixer, a la vall del Caganell, Ripoll.

Noguer de can Buelo, Ripoll

Alzina del Capelló (Quercus ilex) a l’hostal de La Serra, Llaés, Ripoll.
Alzina Bifurcada, al Prat de Dalt de La Vila de Llaés, Ripoll.
Alzina Rodona, de La Vila de Llaés, Ripoll.
Roureda (Quercus humilis) de La Vila de Llaés, Ripoll.
Boixeda (Buxus sempervirens) al Prat de Dalt de La Vila de Llaés, Ripoll.
Llorer de La Vila de Llaés, Ripoll.

Roure de l’església de Sant Vicenç del Puigmal o del Bofí.

Fageda del Bonbac o del Barretó, obaga del Puig de Sant Jaume, Llaés, Ripoll.

Faig de la font de l'Obi, Vallfogona.

Vinya d’Aranyonet, Gombrén

Pi centenari de can Carles, Les Llosses.
Pi rodó de can Carles, Les Llosses.
Pi Gros del pla de Bou, Campsor, les Llosses.
Roure del coll de Jolis, Campsor, les Llosses.
Boixos del cementiri de Santa Eulàlia de Viladonja, les Llosses.
Roure Arrugat de Santa Maria de les Llosses
Faig de Santa Margarita de Vinyoles.

Faigs de la baga de Mordolar, entre els coll de Faig General i Palomera.
Roure de la Salve, Gombrén.
Roure de la Font del Raig, Gombrén.

Roure Gros de Salarsà

Cirerer de can Bola, camí d’El Graell, Molló
(Desaparegut) Avet de Fabert

Avets del passeig Maristany 14, Camprodon.
Avets del passeig Maristany 8, Camprodon.

Faig del pla del Faig, Baga del bosc de la Planella, Vilallonga de Ter.

Pi de les Set Branques, circ d’Ull de Ter, Setcases.

Salze de Bassaganya, Sant Martí d’Ogassa.
Salze de can Pubill, Sant Martí de Surroca.

Castanyer de Campelles
Roure de la masia de Mas Ventós, al veïnat de Pujalt, Pardines

Desmai de Campdevànol

Un petit resum estadístic ens fa una evident la realitat:
Dels catalogats
3 avets
4 roures
1 grèvol
Localització: 7 arbres de la vall de Ribes i 1 del Baix Ripollès (les Llosses).
El resum crític dels arbres catalogats seria; Molt poca varietat botànica i excessiva concentració en una zona del país.

Dels no catalogats (52 arbres)
8 faigs o fagedes
5 avets o avetars
2 cedres o grup de cedres
3 boixos o boixedes
3 llorers
12 roures o rouredes
3 alzines
4 pins
1 castanyer
1 desmai
1 til·ler
1 cirerer
2 plàtans
1 lledoner
1 noguer
1 vinya
2 salzes
Localització:
2 de la vall de Ribes
43 del baix Ripollès (9 de Ripoll, més 3 als Brucs, 10 de Llaés, 1 a Sant Amand, 1 a la vall del Ter i 1 a la vall del Freser), 2 a  la vall del Caganell, 7 de les Llosses, 4 de Gombrén, 3 d'Ogassa-Surroca, 1 a Campdevànol i 1 a Vallfogona.
i 7 de la vall de Camprodon.
El resum crític dels arbres de la proposta de catàleg ampliat seria: Més varietat botànica, excessiva concentració al baix Ripollès.

Però abans de començar aquest republicació, amb data d'agost de 2010, voldria fer un llistat d'arbres que no he esmentat en aquest articles però que caldria afegir si obtenim informació sobre ells:

- Roure escapçat al Bac de la Roca, entre la Colònia Jordana i Sant Joan de les Abadesses.
- Pi Gros de Clarella, en el camí de Maiols des de Comallevosa (avui, 5 de març de 2011, està trencat i podem donar-lo per perdut).
- Roure d'Estiula del Serrat, a Campdevànol.
- Roure de Vallespirans (desaparegut).
- Teix de Can Quilet (Vallfogona)

Molt segurament, fent una repàs exhaustiu del plànols més modern de l'Alpina, podríem afegir altres arbres monumentals.

Algú vol fer aportacions?

Voleu donar informacions i fotorgafies sobre aquests i altres arbres?

Podeu escriure allagosteraf@gmail.com

Arbres monumentals del Ripollès: Els llorers

Els llorers
Relacionat amb el Ripollès hi ha un llorer molt coneguts i mencionat. És el cas del llorer de Vinyoles d’Oris, relacionat amb mossén Jacint Verdaguer.

Amb fulles d’aquest arbre monumental el capellà fou coronat a Ripoll l’any 1886 com “poeta de Catalunya” pel bisbe Josep Morgades.
_____
Imatge: Llorer de mossén Jacint Verdaguer a Vinyoles d’Oris.

Feta aquesta menció històrica, cal dir que he trobat en el periple de recerca d'arbres monumentals de la comarca del Ripollès alguns exemplars de llorer que tenen un extraordinari nivell.

El primer a citar seria el llorer que hi ha a La Vila de Llaés, una casa que tantes vegades cal citar com exemple d'amor als arbres.

Aquest llorer, de gran emballum, no és pas l´únic remarcable dels existents a la comarca. Podem citar també un que hi ha a la casa d'El Guixer, a Ripoll, a la vall del Caganell; o també el que hi ha al Grup escolar Joan  Maragall de Ripoll.
____
Imatge: Llorer de La Vila de Llaés.

Arbres monumentals del Ripollès: La vinya d'Aranyonet

Vinya d’Aranyonet
Cal ressenyar aquesta raresa botànica, l’existència d’una vinya a Aranyonet, situada en una margera del camí cap a les Muntades.

La vinya és un arbre poc vist al Ripollès. Malgrat que hi ha toponímics que ens indica que no era pas un arbre inexsistent: Cal recordar que a Ripoll hi ha un carrer de les Vinyes i que a Pardines hi ha un veinat de les Vinyes.

Llorenç Ferrer i Alòs i Jaume Plans i Maestra1, en un article titulat "El picapoll a Catalunya i el Bages. Notes históriques" expliquen que el nom de picapoll, una varietat de vinya, apareix citada a Queralbs, Planoles, les Llosses, ... (citats per X. Favà a partir de l’Atles lingüístic del domini català).

Doncs, a Aranyonet, a una alçada considerable, trobem la persistència d’aquest arbre, que per altre part n’havia existit a latres llocs del Ripollès, malgrat la seva raresa actual.
_____
Imatge: Conjunt i detall de la vinya d'Aranyonet

Arbres monumentals del Ripollès: El castanyer de Campelles

El castanyer de Campelles
En aquesta repàs al arbres monumentals del Ripollès no vull deixar d’esmentar una reivindicació local que va tenir lloc a Campelles l’estiu de 2005.

Segons explica el Diari de Girona (21/09/2005) un “Un grup demana que un castanyer sigui considerat d’interès i no es tali o es traslladi.
El ple del Consell Comarcal del Ripollès no va donar suport a la petició, impulsada per un grup de veïns de Campelles, de declarar arbre d’interès local i comarcal el castanyer bord situat a la plaça de l’Ajuntament. Es tracta d’un exemplar centenari, explica l’alcalde, Manel Palau (Convergència i Unió), però, com diu un informe de l’enginyer de forests, no té unes característiques especials i, en canvi, causa perjudicis.
Segons Palau, van ser una quinzena les firmes recollides per «protegir» l’arbre i «fer desistir l’Ajuntament de talar-lo o traslladar-lo». No obstant això, el ple del Consell va considerar, d’una banda, que els sol·licitants no aportaven arguments per fomentar la declaració d’arbre d’interès. D’altra banda, el ple va remarcar que no podia declarar el castanyer d’interès comarcal, com una actuació subsidiària a la declaració d’arbre d’interès local, perquè no era una de les competències municipals que l’ens pot exercir.
L’alcalde va explicar que el castanyer complica l’accés al consistori i les obres de remodelació de la plaça de l’Ajuntament per suprimir-hi les barreres arquitectòniques. A més, les seves arrels, molt profundes, aixequen el paviment i fins s’han introduït en canonades de servei. De totes maneres, Palau va afirmar que el consistori intentarà salvar l’arbre”.

El castanyer de Campelles encara avui és al lloc i cal esperar que pugui anar fent anys i convertir-se en un autèntic arbre monumental.
______
Imatge: Castanyer de Campelles, en una foto feta per llsala (18 de gener de 2009) i que és a Blocdefotos.cat

Arbres monumentals del Ripollès: Sant Amand i coll de Jou

Faig mort del coll de Jou
En el repàs a la bibliografia sobre el tema d’arbres monumentals resulta imprescindible mencionar a Ramon Vinyeta, de Torelló, i el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya, de l’any 1985.

Sobre el faig mort del coll de Jou diu Vinyeta: “Anys enrera, una forta tramuntanada, acompanyada de neu i torb, va anorrear els faigs centenaris del faldar oriental del coll de Jou, dintre del terme d’Ogassa”. I ens mostra una foto d’un dels exemplars més notables, que diu que tenia més de sis metres de perímetre.

Molt segurament aquesta resta d'un arbre monumental ja no existeix, ja que el clima a l'alçada del coll de Jou és molt extrem en certes èpoques de l'any, i més en les obagas.
 
 
Faig gros de Sant Amand
Un altre arbre monumental que cal no deixar de ressenyar és el Faig Gros de Sant Amand, en el camí que porta fins el seu cim des de Saltor.

Estem davant un exemplar de faig d’un considerable envergadura, encara que la seva situació, envoltat de molta vegetació i en la pendent de al muntanya, fa difícil treure una bona fotografia d’aquesta arbre.

Pels qui fan el camí per la solana en les celebracions sovintejades a Sant Amand, cal recordar-lis aquest interessant exemplar d’arbre, situat sota la font del Pi, a uns 1.650 metres d’altitut.

En el blog Pàgina personal d'en Joan. Les meves sortides i els meus pensaments es diu: "A l'any 1926 va ser catalogat como el mes monumental de la seva especie a Catalunya: 30mts. de altura , un diàmetre de 1.40m", però s'afegeix: "Avui el tronc està escapçat a una altura aproximada d'uns tres/quatre metres, amb una gran quantitat de grans branques caigudes, amb una gran quantitat de branques joves".

Més arbres monumentals a Sant Amand

En una recent excursió l'agost de 2011, tot recorrent el cim de la muntanya de Sant Amand, varem trobar una sèrie d'arbres que mereixen aparèixer en aquesta sèrie sobre arbres monumentals del Ripollès. Tots ells estant situats a la part alta de la muntanya.

En el costat oest de la muntanya, més enllà del Pla de Pena, en l'enforcadura que forma els relleus de pedra de els dues carenes que baixen cap els cingles de Sant Eloi, hi ha varis faigs, d'unes proporcions bastant considerables. Mostro sols dos d'aquests faigs. Aquests exemplars de faigs han perdurat ja que per extreure'ls caldria fer-los remuntar muntanya amunt, una feina que al desemboscar, quasi mai es fa.

I al costat d'aquests faigs, alguns pins també amb un tronc considerable i estructura múltiple.I molt especialment, una mica més amunt, ja quasi arribant al pla de Pena, un exemplar de pi d'estructura bastant peculiar.

 

Per cert que aquest pi, amb actitud de guàrdia urbano, es tant peculiar com el d'un pi que hi ha en el pla de Sant Amand, fent el camí que baixa cap a La Tuta, que també té una peculiar estructura, malgrat tenir un braç trencat.

Arbres monumentals del Ripollès: Faig de la font de l'Obi

Faig de la Font de l’Obi

El faig és una arbre molt ripollès, pel que cal no oblidar una exemplar a cavall entre els municipis de Vidrà i Vallfogona: el de la font de l’Obi, situada a la carena entre Milany i La Cau, entre els colls de la Valona i Pany.

El citem tot seguint a Ramon Vinyeta, que l’ubica en un lloc una mica diferent que el plànol Alpina Taga (edició 2005-2006).

Estem davant un arbre que molt segurament, com resulta bastant habitual, s’ha salvat de la tala pel fet que ombreja una font situada a uns 1.400 metres d’altitud.

“La cintura del tronc té un perímetre de més de 4 m. i ostenta una espessa capçada que es destaca des de lluny”, diu Ramon Vinyeta (Els arbres monumentals de Catalunya, 1985).

Arbres monumentals del Ripollès: la vall de Camprodon

Un arbre fruiter, un cirerer, a Molló

Hi ha altres exemplars notables a la vall de Camprodon. Seguint la bibliografia hem trobat alguns exemplars interessants.

El primer que vull mencionar és el cirerer de can Bola (com molt correctament ha denominat a aquest arbre en Josep Pastoret), a Molló, en el camí que va cap al Graell.

Estem davant un arbre fruiter que ha fet vida memorable i que resulta un exemplar, per tant, a destacar.

 

_____
Imatges: Cirerer de can Bola, a Molló, amb dues fotos: una de Ramon Vinyeta (1985) i la segona de Josep Pastoret (Desembre de 2009).

Els arbres del passeig Maristany de Camprodon
Un dels grans passeigs catalans és el Maristany, a Camprodon, planificat a partir de 1924, amb la conseqüent proliferació d’arbres destacats.

Quan va començar-se el fenomen turístic, a partir de la segona meitat del segle XIX, a Camprodón varen urbanitzar-se dos grans passeigs, el de la Font Nova i el Maristany, on s’ubicaren les cases aixecades pels estiuejants més opulents.

Entre els exemplars especialment interessants d’arbres de les finques del passeig Maristany, mostres d’una jardineria “suïssa”, com molta de l’arquitectura de la zona, cal esmentar els avets del número 14 i un avet del
número 8.
_____
Imatges: Avets del passeig Maristany de Camprodon, números 8 i 14.

 

El pi de les Set Branques d’Ull de Ter
Hi ha Setcases, o més concretament al circ d’Ull de Ter, hi ha el Pi de les Set Branques, que és a la dreta del camí que porta des de la carretera i aparcament al refugi d’Ull de Ter, abans de creuar el Ter. Molt segurament heu passat per l’indret sense parar atenció a un exemplar d’arbre que mereix atenció.

Sobre aquest pi diu Vinyeta (1985): “Aquest curiós exemplar que tenim en imatge se’l pot admirar arran del camí que mena al Xalet Nou d’Ull de Ter, del CEC, poc abans d’arribar-hi”.

Altres exemplars arboris interessants de la vall de Camprodon

A Vilallonga de Ter, el Faig del pla del Faig, que es situat al final de la Baga del bosc de la Planella, segon apareix al plànol de l’editorial Alpina del Costabona (edició 2007-2008).

Arbres monumentals del Ripollès: El roure de Salarsà

______
Imatge: Situació del roure de Salarsà i vista general de l'indret de Sant Valentí de Salarsà, amb exemplars molt interessants.

El roure monumental de Salarsà
Els roures tenen una gran presència en els àmbits més mediterranis de la comarca del Ripollès. En aquest sentit, té una clara intenció mencionar el Roure Gros de Salarsà, avui municipi de Camprodon, antic termini municipal de Beget.

Cal dir, però que el conjunt de Sant Valentí de Salarsà compta amb un conjunt impressionant d'exemplars arboris de gran presència.

Com explicava el periodista Antoni Plaja i Mateu a l’article “Árboles como una casa de ocho pisos” a El Correo Catalán (26 de febrer de 1984), el roure gros és situat davant de l’església de Sant Valentí, “...en perímetro alcanza los cinco metros i en altura los 25”. “Amida més de 5 m. de perímetre del tronc i s’enfila fins a més de 20 m. d’alçària, sobresortint molt del campanar d’espadanya de l’esglesiola” com explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (de l’any 1985), que tantes vegades hem mencionat en aquesta sèrie d’articles.

La zona de Salarsà i Bolós, avui municipi de Camprodon, té una gran tradició d’arbres monumentals. Ja Cèsar August Torras l’any 1918 (Pirineu català. Guia itinerari. Garrotxa), menciona: “Es molt agradable, desde Camprodón, anar a passar una diada a Salarza pera visitar el petit y senzill monument y recorre les magnífiques rouredes en les que s’hi troben preciosos exemplars d’arbres de rabaçuda y cargolada soca y d’esplèndid brancatge. No és menys notable el bosc de faigs y castanyers que s’esten entre les masies Pons Aulina y Els Castanyers, en el que s’hi noten arbres centenaris. Les voreres dels riverals son aixis mateix, forsa interessants”.

Sant Valentí de Salarsà es situat en un lloc de gran bellesa, enmig d’una roureda i altres arbres. Pels voltants de Salarsa i Bolós podem observar roures molt corpulents formant extenses rouredes i altres conjunt arboris de gran impacte visual.

L'església de Salarsà és una obra de la segona meitat del segle XII, d’una sola nau, capçat per un absis llis, i un robust campanar de cadireta, amb dues obertures, al que s’accedeix per una escala de pedra exterior, que permet fer sonar les seves dues campanes. Té afegit en època moderna un porxo que aixopluga la porta d’entrada. El seu interior és molt simple, i bastant deteriorat per una gran esquerda. En un costat exterior veiem que dues bigues de ferro aguanten tota la nau de l’ermita. L’església fou consagrada l’any 1168.

Com a curiositat cal dir que una de les campanes mostra un forat que és el resultat d'un tret que li tiraren durant la retirada de Catalunya de febrer de 1939.

Santa Maria de Bolós és un veïnat que es troba a l'oest de Camprodon i a l'est de Salarsà, a uns 700 m. d'altitud.

L'església de Santa Maria de Bolòs es particularment interessant. És una església romànica amb modificacions a la capçalera i a l'interior, consagrada el 1050.


És una edificació d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, i acabada amb un absis semicircular substituït actualment per una sagristia. El campanar és de planta quadrada i té una campana molt nova. Hi ha varies pintures a les parets, de diferents estils i significats.


La contrucció té com element més peculiar unes arquacions lombardes molt grosses, desproporcionades.

_______
Imatge: Dues de les imatges que ofereix Ramon Vinyeta en el seu llibre del roure de Salarsà.

Arbres monumentals del Ripollès: el roure del coll de Jolis

El roure del coll de Jolis

En un dels articles de la sèrie sobre els arbres monumentals de la comarca del Ripollès varem fer una relació de roures oficialment monumentals: els roures d’Engelats (Campelles), Galanic o Glanic o de Llimós (Les Llosses), el de Perramon (Ribes de Freser) i el malahuradament desaperagut de Vilardell (També dins del temr municipal de Ribes de Freser).

Per fer companyia a aquest conjunt de roures monumentals crec que cal presentar un exemplar magnífic que es situat en un lloc no remot, però d’accés molt específic.

Es tracta del roure del coll de Jolis, a les Llosses.

El coll de Jolis és un indret que comunica la vall de la riera de Corbera, un afluent del Marlès, de la vall de la riera de Jolis, un afluent de la riera de les Llosses i per tant del Ter. És un roure, doncs, situat clarament en un aiguavés.

La veritat és que el roure del coll de Jolis és un arbre que impressiona i la seva ubicació en el planel del coll li confereix una presència impactant. En el planell del coll de Jolis hi ha dues basses d’aigua, que vessant cap el Ter.

A l'espectacularitat del roure del coll de Jolis cal afegir que les fotos foren fetes en unes condicions ambientals que li conferien un atractiu complementari, una bruma fantasmagòrica.
_____
Imatge: El Roure del coll de Jolis. amb alguns detalls del tronc.

 

Arbres monumentals del Ripollès: els boixos de Viladonja

El boixos de Viladonja

Un dels conjunts d’arbres interessants de la zona de les Llosses son els boixos del cementiri de l’església de Santa Eulàlia de Viladonja.

Viladonja, un antic municipi que des de 1974 forma part de les Llosses, conformava una espai administratiu, amb un territori de froma allargada, que anava des de Corrubí fins Estiula.

Moltes vegades en el cementiris hi ha xipresos, un arbre que a més és un símbol de benvinguda, pel qual és present algunes vegades en els camins que menen a una masia. Ja hem parlat del interès que tenen els xipresos del cementiri de Ripoll, molt segurament més que centenaris.

En aquest cas, la presència d’uns boixos en el cementiri, que formen una petita avinguda, provoquen una petita sorpresa.

El boix és un arbret d’un cinc metres d’alçada. En el cas dels de Viladonja han assolit més altura, però el que més crida l’atenció és el diàmetre del seu tronc.
_____
Imatge: Els boixos del cementiri de Santa Eulàlia de Viladonja amb el caminat cobert que conformen i la corpulència de tronc que exhibeixen alguns dels exemplars.

Arbres monumentals del Ripollès: Un arbre de romiatge.

El roure de la Salve

En el reguitzell d’arbres que hem anat nomenant en aquesta sèrie d’articles sobre arbres monumentals, haureu parat atenció amb la reiterada existència d’elements d’aquesta espècie al costat del camins principals.

El cas del roure de la Salve és un cas particular. Situat en el camí que porta des de Gombrèn al santuari de Montgrony, estem davant un intent d’evangelització d’un camí situat en una zona ben pecaminosa de la llegenda del Comte Arnau.


_____
Imatge: Roure de la Salve, en el camí de romiatge de Gombrén a Montgrony.

En el camí dels romeus de Gombrèn a Montgrony, un cop passades dels ruïnes de can Pomarell, a ma dreta, a la soca d’un roure hi ha una imatge de la Mare de Deu de Montgrony. Estem a uns 1-100 metres d’altitut. Estem en el Roure de la Salve.

Cal dir que entre les ruïnes de Can Pau i can Pomarell val la pena gaudir del retallat cim de roques on hi ha les runes del Castell de les Dames, o Castell de Blancafort o de la Reina Blanca. En aquest castell, segons la llegada, el comte Arnau tenia tancades cent donzelles i exercia el dret senyorial de cuixa, un dels “mals usos”.

El poeta badaloní Pere de Tera (1886-1918), casat per cert amb la filla d’Antoni Bori i Fontestà (un altre escriptor molt relacionat amb el Ripollès), va escriure un llarg poema titulat “El Roure de la Salve” (accèssit a la Viola dels Jocs Florals de Barcelona de 1914) del que podem extractar:

“Conec un roure centenari
camí dels cims del Pirineu;
a l'ombra seva el Sant Rosari
para's, pujant al Santuari,
mateix que a l'ombra de la creu.
És de Montgrony el millor guia,
dret a la vora del camí;
del vianant és alegria,
puix sap mostrar-li de Maria
l'ample mantell blau de setí.
De tots indrets de la muntanya
s'ovira el roure agegantat;
apar un àngel que acompanya
on té la Verge la cabanya
cingles amunt, a l'espadat.”

Segons Eudalt [Tomàs Raguer] a la revista ripollesa El Puigmal (19/02/1910) aquest roure era el lloc indicat on els romeus “se giren tots de cara a la derruida hermita del Catllar de Ripoll y saluden a la Verge cantantli una Salve”.

Arbres monumentals del Ripollès: el desaparegut roure de Vilardell (Ribes de Freser)

La relació de roures monumentals del Ripollès comença amb una defunció, un roure monumental, catalogat, que malahuradament ha passat a la història. Estem davant una pèrdua molt important, d’un exemplar botànic, d’una gran vàlua, que desgraciadament caldrà treure de la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

El passat 24 de gener de 2009, una forta ventada va trencar de manera inesperada i irreversible el roure de Vilardell.

Estem davant una tragèdia irreparable. Estem davant la fi d’un dels arbres monumentals més impressionants de Catalunya. Era el roure documentat més gran i segurament antic del país.

Era una autèntica joia arbòria. Tenia 18 metres d’alçada (com un edifici de sis pisos. El tronc, amidat el març de 2005, tenia 5 metres i 65 centímetres. Era un quercus petraea.
______
Imatge: El roure de Vilardell el novembre de 2009.

Segons els enginyers forestals era el roure més gros de Catalunya, el segon és el de la finca de Codorniu, que té de perímetre 5 metres 25 centímetres. Per cert, aquest roure mil•lenari de Can Codorniu, situat al recinte de les Caves Raventós Blanc, també va patir el Divendres Sant de 2009 un ensurt important, va ser tombat per una ventada, que fa perillar per la seva vida.

L’edat d’un exemplar tant descomunal com el Roure de Vilardell era incerta però segons diferents especialistes podia tenir entre 1.000 i 1.300 anys. Una de les branques secundaries, feta malbé per una altra ventada l’agost de 1996, d’un mig metre de diàmetre, tenia ratlles que corresponien a 385 anys.

El caràcter monumental del roure de Vilaardell feia que fos un arbre molt conegut i ja apareixia en el llibre de Ramon Vinyeta Els arbres monumentals de Catalunya, de l’any 1985. Adjuntem la pàgina on Vinyeta parla d'aquest arbre.
_______
Imatge: Pàgina del llibre de Ramon Vinyeta Els arbres monumentals de Catalunya (1985).

L’any 1988 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va nomenar al Roure de Vilardell com Arbre monumental de Catalunya. Posteriorment, el 12 d’agost de 1989, el propietari, en Pere Bonada Roca, va donar permís per a la declaració d’arbre monumental, amb la condició de respectar la carretera privada i el domini i propietat del camí i roure.

Finalment el 28 de desembre de 1992 al Diari Oficial de la Generalitat va col•locar el roure ripollès en la relació dels arbres que és declaraven monumentals.

El roure de Vilardell, situat en un terreny inclinat, una mica abans d’arribar a la casa de Vilardell, al municipi de Ribes de Freser, però molt proper a Fustanyà, oferia una gran capçada, d’uns quasi 24 metres, essent molt visible des de molt punts de la vall de Freser, aigües avall de La Farga de Queralbs.

Malgrat que el fet que la ventada del gener de 2008 ha estat una absoluta sorpresa, cal dir que anys abans, el 28 d’agost de 1996, un bufarut va topar contar el roure, trencant una tercera part de les branques.

Sols afegir que la situació metereològica del 24 de gener de 2009 va produir greus danys (arrencant-ne alguns) a una llarga llista de vuit arbres monumentals catalans, a l’Anoia, Bages, Osona, Baix Camp, Conca de Barberà i Montsià.

Amb la desaparició del roure de Vilardell estem davant una irreparable pèrdua. Que les fotos, sobretot una oferida per la família Bonada, del setembre de 1962, ens serveixin per acomiadar de manera sentida un dels grans arbres monumentals del Ripollès i de Catalunya.
______
Imatge: El roure de Vilardell el setembre de 1962.

Arbres monumentals del Ripollès: Arbres del camí ramader del Lluçanès

La importància del camí ramader del Lluçanès, que atravessa la part occidental de al comarca del Ripollès, ens és avui poc evident, quan foren en els seu moment un element bàsic de l'economia de la comarca.

En aquest camí ramader, podem trobar alguns arbres monumentals com el roure arrugat de les Llosses, el Pi centenari de can Carles (del que ja hem parlat en un altres article, i dos faigs de gran emballum, a la baga de Mordolar, entre els coll de Faig General i Palomera.
_____
Imatge: El roure arrugat de Santa Maria de les Llosses.

L’arrugat de les Llosses

El roure Arrugat de les Llosses és en una lloc preeminent del municipi, en el pla de Capdevila, al costat de l’església de Santa Maria de les Llosses i del camí ramader del Lluçanès.

El nom d’Arrugat té un ple sentit quan s’admira el tronc d’aquest arbre.

Cal dir que la zona on es situat el roure era un dels llocs de returada del camí ramader. Estem molt al costat de les Selles, una casa important dins del sistema general que suposava el camñí ramader dels Lluçanès.
______
Imatge: Localització d'un dels faigs monumentals de la baga de Mordolar, segons Ramon Vinyeta.

Faigs del camí ramader del Lluçanès a la baga de Mordolar
El camí ramader del Lluçanès és una via de comunicació que donava la seva importància dins de la vida comarcal no podia estar absent en un catàleg d’arbres monumentals.

Entre les Llosses i Gombrèn, el camí ramader del Lluçanès ascendeix fins el coll de Faig General. Alguns, l’Alpina, per exemple, en algunes de les seves edicions fa el flac favor de nomenar el coll com Fatgeneral.

El mateix nom ens hauria d’alertar. Molt segurament en aquest indret hi havia un arbre monumental, del que sols resta el toponímic. Estem a poques passes dels rasos de Llentes i de Tubau, zones de pastura estival de gran nomenada.

Malgrat que l’absència del faig general del toponímic, en aquest lloc, entre el coll de Faig General i el coll de Palomera, a la baga del Mordolar, podem trobar, com amínim, dos faigs d’impressionant factura.
_____
Imatge: Un dels faigs monumentals del camí ramader del Lluçanès entre els collsde Faig General i de Palomera.

Els dos faigs monumentals del camí ramader del Lluçanès en el seu pas per la baga del Pedró de Tubau. Tots dos son situat al costat nord del camí. El primer és situat bastant amunt, passada la carena de les Girades i abans d'arribar a coll de Faig General (42º13'30.3"N 002º03'05.4"E).Té una grossa branca trencada. El segon exemplar de faig monumental es situat entre el collet de les Xicotes i la Carena de les Girades.

Arbres monumentals del Ripollès: Salzes d'Ogassa i Surroca

En aquest repàs dels arbres monumentals no vull deixar d’esmentar un territori i un tipus d’arbre que no hem comentat en aquesta sèrie d’articles: per un costat la zona de Surroca i Ogassa i, per l’altre, els salzes.

Doncs, bé, podem ajuntar aquest dos conceptes i presentar els salzes monumentals de Bassaganya (Vasseganya o Basegaña, segons diferents plànols), a Sant Martí d’Ogassa), i el salze de Can Pubill, a Sant Martí de Surroca.

Resulta curiós trobar en un territori carbonífer, en dos dels cinc veïnats del municipi d’Ogassa, dos arbres monumentals de la mateixa espècie. Hi ha alguna relació?

El salze, cal dir-ho pot ser un arbre, un arbust o una mata: Hi ha unes 350 espècies de salzes, un arbre de l’hemisferi nord, de zones de clima fred o temperat i amb un terra més aviat humit o prop de basses o corrents d’aigua

Malgrat la diversitat de salzes, aquesta espècie té unes característiques comunes amb les seves branques flexibles, fulles caducifòlies allargades, normalment disposades de manera alterna a llarg de la branca.

Per cert que de la família d’arbres dels salzes es treu la salicina, emprat des de temps antics com a analgèsic; el precursor natural de l'aspirina.
_____

Imatge: Salzes de Can Bassaganya, a Sant Martí d'Ogassa, i de can Pubill, a Sant Martí de Surroca.

Arbres monumentals del Ripollès: La fageda de Bonbac o del Barretó

La fageda de Bonbac o del Barretó
Al Ripollès hi ha important fita botànica, mai prou glorificada, la fageda del Bonbac o del Barretó, situada a l’obaga del Puig de Sant Jaume, a la zona de Llaés, una de les fagedes més importants de Catalunya, comparable i del mateix nivell que les famoses fagedes d’en Jordà (Santa Pau, a la Garrotxa) o de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló, a Osona). Estem parlant de la gran trilogia de fagedes de Catalunya. La discreció que existeix sobre el conjunt arbori ripollès és una crida a la seva protecció i gaudi.


Deia Ramon Vinyeta, molt oportunament, en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985) d’aquesta fageda: “Dotzenes d’exemplars monumentals, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alcàries per damunt dels 30 m., arrelen als faldars del Puig de Sant Jaume, formant la ben dita Fageda de Bonbac”.

Arbres monumentals del Ripollès: Pins monumentals de Les Llosses

Donat que els pins son, sense cap dubte, l’arbre majoritari a la comarca del Ripollès, podeu haver pensat que resulta paradigmàtic que existeixin tants pocs exemplars de pins que estiguin considerats com arbres monumentals.


La veritat és que si els arbres monumentals estiguessin en relació a la quantitat, al Ripollès tindríem que tenir molt pins centenaris i mil•lenaris.

No és aquesta el cas. El pi, un arbre d’un relatiu ràpid creixement, ha estat molt aprofitat en els darrers dos segles, per sobre de l’escassetat que hi ha d’arbres de fusta més noble com el roure, el faig o l’alzina.

Però malgrat aquesta situació avui presentarem diferents pins de gran factura, que per una o altra qüestió cal considerar arbres monumentals del Ripollès.
_____
Imatge: Pi centenari de can Carles

Pi centenari de can CarlesAvui vull presentar uns pins d’una especial significació: el pi centenari de can Carles i el pi gros del pla de Bou, tots dos situats al municipi de Les Llosses.

El primer d’aquesta arbres, el Pi centenari de can Carles es situat en la pista forestal que comunica l’encreuament de l’hostal de Can Carles amb la masia del Pujol de Llentes.

Estem, molt clarament, en el camí ramader del Lluçanès.

L’entorn del Pi centenari de Can Carles ha estat en el darrers dies posat en valor, fent una aclarida que molt segurament donarà més llustre, visibilitat i aire a un exemplar arbori que mereix una altíssima consideració dins de la seva espècie.

Cal dir que la seu costat hi ha un nomenat pi rodó, com ens explica Josep Sagués, “situat al camp de la collada, a uns 300 metres del pi centenari, que és un pi rajolet malalt, i que la malaltia l’ha fet rodó (sembla un pi pinyoner, però no ho és) i la seva edat es podria situar aproximadament amb uns 60 anys”. Estem davant un arbre curiós, un pi concretament, molt curiós, però no és monumental almenys en el sentit que estem parlant.

Gràcies a Josep Sagués, l’amo del Pujol de Llentes, podem oferir una foto molt interessant del pi centenari de Can Carles, situat al costat de la pista que porta a la masia de la seva propietat.
_____
Imatge: Pi Gros del Pla de Bou

El Pi gros del Pla de Bou
Però avui he promès mostrar un segon exemplar de pi digne de contemplació. Es tracta del Pi gros del Pla de Bou, en el camí que porta d’El Carbonell a Campsor, també a les Llosses.

El pi gros del Pla de Bou es situat a la part baixa d’un pla, des d’on podem veure la seva magnífica estampa. I podem contemplar com estem davant un exemplar molt bifurcat que ofereix una magnífic brancatge, amb un tronc ple de força.

Cal dir que, en ambdós casos, tant del Pi centenari de Can Carles com del Pi gros del Pla del Bou, al seu costat hi ha exemplars de pins que mereixen ser contemplats i que tenen un gran pervindré per esdevenir, amb anys i segles, exemplars magnífics.