I d'acord amb certes fonts els compatriotes foren visitats per Ernest Hemingway, en la seva breu visita a Espanya el novembre de 1938.
Diu Patricia McDermott, "Por tierras de Castilla y Aragón: el réquiem de Ernest Hemingway por los brigadistas americanaos enterrados en España" (Boletín Senderiano, 13 (2002):
"En su última y breve visita a España, en noviembre de 1938, Hemingway fue desde Barcelona hasta Mora de Ebro, donde se entrevistó con el general Líster, que se preparaba para retirarse de nuevo, y se encontró entre los rezagados que cruzaron el río cuando Yagüe entró en Ribarroja, la cabeza de puente republicana. Al día siguiente se fue a Ripoll para visitar, por última vez en tierra española, a los veteranos del Batallón Lincoln, que esperaban la evacuación".
"En su última y breve visita a España, en noviembre de 1938, Hemingway fue desde Barcelona hasta Mora de Ebro, donde se entrevistó con el general Líster, que se preparaba para retirarse de nuevo, y se encontró entre los rezagados que cruzaron el río cuando Yagüe entró en Ribarroja, la cabeza de puente republicana. Al día siguiente se fue a Ripoll para visitar, por última vez en tierra española, a los veteranos del Batallón Lincoln, que esperaban la evacuación".
El 24 de febrer de 1939 en la revista New Masses, en un número de homenatge, Hemingway va escriure un article titulat "On the amercian dead in Spain", però sense cap menció directa a la seva estada al Ripollès.
Batalló Mackenzie-Papineau
Sobre el batalló nordamericà Lincoln s'ha escrit molt. Podeu consultar les diferents fonts que parlen d'ell. Menys conegut és el batalló Mackenzie-Papineau, format esencialment per canadencs.El batalló Mackenzie-Papineau fou conegut popularment com els «Mac-Paps». El seu nom prové dels líders de la revolta francòfona canadenca de 1837 dirigida per Louis-Joseph Papineau i William Lyon Mackenzie.
El nombre de combatents del batalló que va tenir durant tota la guerra fou, de 1.448, dels quals van morir 721 en combat. Quan es retiren dels combats el setembre de 1938 es comptabilitza que el batalló no compta amb més de 35 homes en estat de marxa.
Per tal que es tingui una referència de proporcions, el Canadà fou el segon país en aportació de voluntaris a les Brigades Internacionals sobre la població total, després de França.
A l'inici, els pocs canadencs voluntaris que anaren arribant es van integrar sobretot en el Batalló Lincoln. Però el febrer de 1937 ja havien arribat uns 500 canadencs i van poder formar un nou batalló, integrat a la XV Brigada Internacional de la 35ª Divisió.
A l'inici, els pocs canadencs voluntaris que anaren arribant es van integrar sobretot en el Batalló Lincoln. Però el febrer de 1937 ja havien arribat uns 500 canadencs i van poder formar un nou batalló, integrat a la XV Brigada Internacional de la 35ª Divisió.
El batalló fou dirigit per Edward Cecil-Smith, comandant militar i cronista de l'actualitat obrera en un diari de Toronto, i per Saul Wellman, sindicalista de New York i comisari politic de la unitat.
Els integrants d'aquesta batalló canadenc procedien en la seva major part de la classe treballadora, especialment maltractada després de la depressió del 1929. El Partit Comunista del Canadà va dirigir les operacions de captació de la majoria de membres del batalló, encara que no tots estaven vinculats al partit, especialment a sindicalistes. El que resulta especialment sorprenen era que una majoria tenien un nexe comú: sobretot eren d'origen europeu, finlandesos i ucraïnesos. Generalment partien de les grans ciutats (Toronto, i Montreal).
Les «Mac-Paps» prengueren part en cinc campanyes durant la guerra.El batalló canadenc de les brigades internacional va combatre a la batalla del Jarama, de Terol i en la de l'Ebre. Un del fets cèlebres fou l'assalt a Fuentes de Ebro el 13 d'octubre de 1937, la defensa de Terol el desembre de 1837 i gener de 1939, les retirades de març i abril de 1938 i el contratac de l'Ebre.
Les «Mac-Paps» prengueren part en cinc campanyes durant la guerra.El batalló canadenc de les brigades internacional va combatre a la batalla del Jarama, de Terol i en la de l'Ebre. Un del fets cèlebres fou l'assalt a Fuentes de Ebro el 13 d'octubre de 1937, la defensa de Terol el desembre de 1837 i gener de 1939, les retirades de març i abril de 1938 i el contratac de l'Ebre.
El setembre de 1938 el batalló Mackenzie-Papineau estava situat a la zona de Corbera d'Ebre. El 23 de setembre, la vispera de la seva marxa del front de l'Ebre, va morir Jim Lardner, del Batallón Lincoln, una de les darreres baixes americanes.
Quan Negrín va anunciar a la Lliga de les Nacions la retirada de les Brigades Internacionals (21 de septiembre), els membres del batalló Mackenzie-Papineau varen participar en la desfilada de despedida de les Brigades Internacionals a Barcelona del 29 d'octubre.
Després, com la majoria dels americans, els canadencs es retiraren a Ripoll per a esperar la repatriació. El govern del Canadà, conscient que ciutadans del seu país combatien a Espanya en contra de les decisions adoptades de no intervenció, va negar l'entrada als brigadistes fins que el gener de 1939 va autoritzar el seu retorn.
Els membres del batalló Mackenzie-Papineau varen creuar la frontera francesa a començaments de desembre de 1938, marcant cap Le Havre.
A l'acabar la Segona Guerra Mundial alguns veterans del Batalló Mackenzie-Papineau varen reclamar un reconeixement oficial al seu govern com els primers que es van enfrontar al feixisme i al nazisme emergents a Europa. No obstant això, mai han estat reconeguts oficialment i el seu nom no ha tingut excessiva popularitat.
D'entre els membres destacats del batalló Mackenzie-Papineau hi ha el doctor Henry Norman Bethune (Gravenhurst, Canadà, 3 de març de 1890-Tang, Xina 12 de novembre de 1939), que va crear i dirigir un reconegut servei de transfusió sanguinia, el primer servei mòbil de transfusions de sang.
