Entre les activitats que varen acompanyar aquesta efemèride cal assenyalar la presentació del volum IBIX 5. Annals 2006-07, on vàrem convidar a Josep Calvet i Bellera, autor del llibre Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944. L’acte va tenir lloc a Ripoll, el dissabte, 28 de febrer del 2009 a les 19:00 hores, a la sala Eudald Pradell de l’Ajuntament de Ripoll.
Els actes que es varen celebrar durant 2009 tenien un alt sentit: Cal dir que en els darrers dies de la Guerra Civil (entre final de gener i començament de febrer de 1939) una munió de gent va passar la frontera francesa per dos colls pirinencs ripollesos. Es calcula que pel coll d’Ares (Molló) travessaren unes 100.000 persones. Pel coll de Malrem (Beget) la xifra depassà les 5.000 persones.
Però malgrat la importància de l'esdeveniment, la retirada de Catalunya de 1939 pel Ripollès ha patit sempre una injusta valoració, davant el pas del govern, intel·lectuals i una gentada que s'acosta al mig milió de persones, per la zona de l'Empordà.
Cicle de conferències sobre la commemoració de 1939.
Més enllà d'aquest acte, des del CECR vàrem celebrar un cicle de conferències a Ripoll amb la participació de Sofia Castillo, coautora amb Olga Camps del llibre La guerra civil a Ripoll (1936-1939) (1994); un taula rodona amb persones que havien viscut la retirada (Xavier Anton) i una conferència del periodista Josep Pernau, que va rememorar el seu reportatge La retirada de Catalunya (1939).
El 25 d'abril de 2008, a Molló, vàrem presentar, per exemple el fulletó que havíem preparat per encàrrec del Consell Comarcal del Ripollès sobre dos dels camins de l'exili: “Camins de la nostra identitat. Rutes de l’exili (1939) al Ripollès”.
Amb aquesta motiu vaig fer una breu intervenció, pel tal de contextualitzar el tema, i explicar l’objectiu i sentit del fulletó, però sobretot, com vaig dir, per "sentir testimonis i opinions, pel que crec que caldrà obrir un torn de paraules al final".
La presentació és va fer dins dels actes previs a la celebració de la primera Fira Transfronterera i de la retirada (vall de Camprodon-Vallespir), del 22-23 de juny de 2008.
Fira Transfronterera i de la retirada (vall de Camprodon-Vallespir), del 22-23 de juny de 2008
Dins de la Fira també vaig fer una petita intervenció, el 22 de juny de 2009, a les 19:00 hores, mostrant fotos i explicant fets al·lusius a l'efemèride.
La veritat és que la fira de Molló ha estat un èxit i la "posada en escena" digna d'una gran superproducció. Sols cal deixar constància d'aixó en dues fotos:
Dins de l'Iniciativa Comunitària Interreg IIIA França-Espanya el Consell Comarcal del Ripollès va encarregar al Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès un treball dins del Projecte “Del Puigmal al Canigó. Espai d’intercanvis Turístics", que estava adreçat a detectar els camins comuns entre les dues vessants pirinenques: camins de transhumància, de romiatge i d'exili.
Era un treball de documentació sobre els camins de la nostra identitat: camins de romiatges, camins d’exili (no sols de la darrera guerra civil sinó també de les altres conteses, les del segle XIX) i dels camins ramaders. Camins en tot cas, comuns als territoris que hi ha a casa costat de la frontera.
Quan el Consell Comarcal presidit per Miquel Sitjar ens va encomenar el treball, jo per la meva condició d’excursionista aficionat (amb una apreciable biblioteca) vaig tirar endavant el treball conscient que el podia fer sense gaires costos adiccionals i en un curt espai de temps, com s’ens demanava, com així varem fer a satisfacció, crec, de tothom.
+al+Ripoll%C3%A8s.jpg)
Dins del treball encarregat pel Consell Comarcal del Ripollès, com un petit subproducte del treball més genèric, hi havia el projecte d'un fulletó divulgatiu sobre els camins de l'exili de 1939.
Al Ripollès hi hagué dues importants rutes per on els exiliats de la darrera guerra civil espanyola (1936-1939) varen arribar a França:
- Camprodon, Molló i Prats de Molló, pel coll d’Ares (1.610 metres d’altitut).
- Olot, Oix, Beget i la Menera pel coll de Malrem (1.130 metres d’altitut).
Els trens de Puigcerdà varen fer molts viatges, però la collada de Tosses estava tallada per neu. Per tant, els camins de la vall de Camprodon eren els únics practicables.
Hi hagué una tercera i quarta ruta, paral·lela al coll d’Ares, pels colls Pregon i de Siern. Pel coll Pregon és per on ho feren els darrers combatents de la 60è. Divisió, que fou la darrera unitat combatent republicana en terra catalana, que creuaren la frontera el dia 13 de febrer de 1939.
Pel que fa el fulletó s'expliquen les dues principals rutes de l’exili republicà de 1939.
Perquè hem escollit aquestes dues rutes pel fulletó i no tres?
L’associació Marxaires Mataró-Canigó, amb l’ajuda de l’associació Amics del Camí del Nord, de la Catalunya Nord, amb la col·laboració dels Anciens Combattants et Victimes de Guerre de la République Espagnole i Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode (FFREEE), organitzen cada any una caminada per aquestes dues rutes, que havien estat tradicionalment punt d’unió entre les comarques del Ripollès i la Garrotxa amb el Vallespir.
Ruta del coll d’Ares
La ruta que es fa commemorant la partida cap a l’exili de febrer de 1939, en la primera part no segueix l’antic camí ral ni l’actual carretera de Camprodon a Prats de Molló, passant per Molló (1.185 m alt). Segons es diu, molts expatriats feren una petita parada a la capella de Sant Sebastià de Molló.
Es comença al coll de la Boixeda (carretera de Rocabruna i Beget) i, prenent el camí en direcció al Querol, aprofita el tram del GR 11, de Beget a Molló. El recorregut que fan passa per pla Jugador (1.324 m alt), sota la roca del Gall (1.401 m alt), coll Prugent (1.327 m alt) i coll d’Ares (1.513 m alt). Estem en la fita fronterera 519.
Des d’aquest punt es baixa cap a Prats de Molló (1.185 m alt), fent drecera a les giragonses de la carretera.
Cal dir, però, que quan Cèsar August Torras explica l’antic camí ral, de ferradura, de Camprodon a Prats de Molló, s’agafava al pont de Molló, a la cruïlla de la carretera de Rocabruna, i fa la pujada dels Vilars, cap a la roca del Conill i el collet de la Costa, per arribar a pla Jugador.
Ruta del coll de Malrem
Hi ha assenyalat un camí, GR 83, que va des de Beget fins a la Menera, a França. S’agafa travessat el pont de Beget (577 m alt).
Comença darrera l’antic forn i s’enfila pel grau dels cingles del Puigmal. És una ruta marcada, on hi ha diversos miradors (720 m alt), amb esplèndides vistes sobre el poble de Beget.
Seguint el sender s’arriba a la Maçana i al coll de Golofreu (940 m alt), on hi ha l’oratori de Sant Antoni. A l’esquerra de la pista forestal, que porta fins a can França i al pla de Monars es pren un camí que arriba fins a les envistes de Bocabartella, des d’on es puja ja cap al coll de Malrem (1.130 m alt), que és un punt fronterer, amb la fita número 521.
La fita fronterera 510, pel que estiguin encuriosits per la dada, és al coll de Vernadell, sobre les mines de Rocabruna.
Des del coll de Malrem es continua camí pel vessant esquerre de la riera que baixa en direcció a la Menera (780 m alt), on s’arriba després de travessar un pont.
Un acte de memòria històrica
En l'acte de Molló d'abril de 2008 vaig dir:
"L’acte d’avui, però, és un acte de memòria històrica.
Suposo que heu sentit a parlar molt del tema, amb posicionaments a favor i en contra.
Ara que estem a punt de complir 30 anys de Constitució espanyola i uns quants més de l’amnistia política, desprès d’un anys d’amnèsia per part d’alguns, de pensar que no calia remenar els records o simplement de voluntat d’amagar la història per parts dels hereus del vencedors, s’han aixecat veus contra la memòria històrica.
Segons alguns, possiblement amb raó, ja que suposa donar relleu a una part de la història, la que menys s’ha divulgat i explicat. La Memòria històrica suposa, per exemple, en part parlar de les matances dels nacionals i les execucions sumàries dels anys quaranta i no parlar tant (com es va fer en el passat) de les matances de l’anomenada gent d’ordre (o dels rics, senzillament) i de capellans durant l’inici de la guerra civil.
Però jo sempre dic que el gest de memòria històrica, en el sentit que ara per ara es fa, s’havia de fer. Encara que sols sigui per contrarestar quaranta anys d’explicar la veritat d’un dels bàndols.
Suposo que amb el temps tot s’equilibrarà.
Però alhora vaig fer unes consideracions personal, ja que el tema sempre m'ha provocat una certa angúnia i "mal rollo". Potser per la tristesa del tema i per les implicacions personals que hi ha.
Però us he de confessar que hi havia una altra consideració més personal.
Per edat, sóc d’aquesta gent que encara he sentit explicar històries molt directes de la retirada de Catalunya de 1939.
El meu avi, nascut el 1898, havia estat cridat a files amb la lleva del biberó, encara que havia fet la mili, a Ceuta, durant la revolta de Raisuni l’any 1918-1919. Mai he aconseguit saber a quin del fronts catalans de la guerra civil va anar a parar, si a Lleida o l’Ebre.
Però no acaben aquí els motius sentimentals per fer aquesta fullet sobre la retirada de Catalunya de l’hivern de 1939.
....
La meva mares (que aleshores tenia 13 anys) explica que durant cinc dies o una setmana la carretera de Barcelona a Ripoll fou una riuada de gent. I de cop, durant dos dies, no va passar ningú. Era la retirada.
Com veieu, tinc raons personals per reviure la retirada de Catalunya de 1939.
El diumenge passat la meva mare encara en va explicar que en la retirada el meu avi va passar per Ripoll. Podeu imaginar el seu esglai en veure la casa on vivia la família derruïda, com havia passat. I la meva mare em va explicar que l’avi tot passant per un carrer de Ripoll, va agenollar-se tot fent veure que es cordava les sabates, pensant en escapolir-se per alguna escala, que aleshores sempre eren obertes. Un dels comandaments li va fotre una puntada i va tenir que continuar cap a la frontera.
El meu avi va acabar en un camp de concentració a San Sebastià i li calgueren els avals necessaris per retornar a casa.
Com veieu tinc raons personals per explicar la retirada de Catalunya de 1939.
