Les tropes del general Doppet, al retirar-se de Ripoll, desprès d’estar-hi sis dies, es trobaren que la plaça de Camprodón havia estat reconquerida per tropes espanyoles.
Els hi calia passar pel lloc i amb un atac impetuós, comandat per Doppet i amb sols 500 homes, varen fer fugir tres batallons de línia i gran nombre de pagesos armats. Encara, per netejar l’espai, varen reconquerir el que el general francès anomena castell de Sant Antoni. En els calendaris francesos de la campanya s’esmenta “1 messidor [18 de juny de 1794]: Reprise de Campredon à la suite d’un combat” o “Reprise de Campredon, après un combat opiniàtre [porfidiat]”.
En aquest punt s’inicia un fosc episodi: l’incendi de Camprodon.
Segons les Mémories politiques et militaires du Général Doppet (1824) “le 30 prairial [19 de juny de 1794, calendari jacobí], per la tarda nit, vaig entrar a la vila amb un batalló; vaig ordenar al comissari de guerra i al director de subsistències de procedir a fer una inventari de les provisions, municions i armes que s’hi trobaven; vaig ser advertit que hi havia foc en una casa; la vaig fer apagar, i vaig tornar a vivaquear amb la columna prop de la vila, deixant, per la policia de Camprodon, el batalló que hi havia conduit”.
A més, segons els informes, es varen posar dos canons, una peça de dos i sis fusells de muralla, al castell de Camprodon, així crear una estacada a una de les altures que rodejen la vila, a la dreta [Sant Antoni?].
Sense entrar en cert detalls militars, Doppet continua explicant: “Jo estava decidit a restar amb la meva divisió a Camprodon, quan al migdia, el 1 messidor [20 de juny de 1794, continuem amb el calendari republicà], es va manifestar dintre de la vila i als entorns un incendi generalitzat. El cap d’enginyers em va informar de la impossibilitat de parar el foc. Vaig fer tocar generala, i una hora més tard vaig aconseguir fer sortir els combois de la vila.
“Vaig aplegar la tropa, la nostra artilleria, les nostres provisions i els nostre muls en una pla prop de la vila; i, veient que no hi havia cap mitjà per apagar el foc, vaig ordenar la retirada cap a Prats de Molló, i en varem veure obligats a passar la nit en vivac sobre una muntanya a meitat de camí de Camprodon i de Prats de Molló. Aquesta retirada fou feta en ordre, doncs portàvem la nostra artilleria...”. Posteriorment, per Pla Guillem, la tropa va entrar de nou a la Cerdanya.
Aquest incendi, de juny de 1794, és molt segurament al que Morer i Galí (a Historia de Camprodon, 1879) i Llorenç Birba, refereixen quan esmenten que “ciento veinte y ocho eran las casas que ardían, entre ellas las consistoriales con sus cárceles, la abadía con sus claustros y la iglesia parroquial en parte”. Ells no distingeixen entre la presa de Camprodon del 4 d’octubre de 1793 i del 7 i 19 de juny de 1794, amb el gran incendi aquesta darrera jornada.
Cal dir que l’incendi de Camprodon fou contundentment condemnat per Dugommier en un informe tramès al Comitè de Salvació Pública el 24 de juny de 1794.
Doppet, en les seves memòries, es justifica abastament dient que “jo no podia tenir cap raó per incendiar i abandonar” Camprodon, “per tots els plans de campanya que he citat, es veu que el meu desig era conservar aquest lloc important per tancar tota possibilitat a l’enemic entre la meva divisió i la del general Auguereau”. El seu cap d’enginyers (Tersac) i el d’artilleria (Doumic), en sengles informes, indiquen l’existència per la nit d’un incendi a una o dues cases situades al costat del portal de Sant Antoni; que pel matí següent s’havia escampat arreu: “El vent, que s’aixecà amb força algunes hores abans, va estendre l’incendi a una gran part de la vila”. El cap d’artilleria indica que el matí del 1 messidor se li ordenà entrar a Camprodon amb l’artilleria i que “a l’entrar a la vila, jo vaig veure foc en moltes cases, i principalment a la plaça on jo conduïa l’artilleria”.
L’opinió de Doppet fou que l’enemic havia provocat l’incendi abans de retirar-se. Segons l’informe del cap d’artilleria: “Nosaltres trobarem que hi havia foc en dues habitacions on hi havia combustible; malgrat que el foc no havia tingut conseqüències. Això ens feu suposar que el foc havia estat provocat a totes les cases. El que ens confirmà en aquesta idea és que recorrent tres o quatre cases, vàrem trobar els mateixos preparatius que en les altres”. El que resulta sorprenen del informe és que assegura “jo vaig veure focs a totes les cases de l’entorn de Camprodon fins a dues lleuges a la rodona, i particularment sobre el camí de Ribes”.
Segons Paluzie, els somatents continuaren protagonitzant fets militars pel cantó de Camprodon durant aquella tardor: “Batieron a los franceses el 26 de julio en Rocabruna en la casa del Pubill; estuvieron los somatenes en la acción de Rocabruna del 22 de noviembre y obligaron al enemigo a retirarse por Molló a Francia...”.
El 27 de juliol de 1794 fou executat Robespierre i el fet va suposar la fi del Terror. Doppet, un jacobí, tenia els dies comptats, però malalt va deixar el comandament el 28 de setembre de 1794. Va morir el 26 de abril de 1799 à Grenoble.
