Més enllà d els testimonis del coneixedors del camins transhumants de Vidrà, que hem explicat en l’anterior article, cal recollir la informació de Francesc Morera en el seu llibre Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995), deguda a la col·laboració dels darrers testimonis dels camins de la ramaderia ripollesa.
______
Imatge: Plànol del camí ramader de Llaés segons Francesc Morera Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995).
Els testimonis de recollits a Vidrà, més enllà de la branca principal que pujada pel coll de les Gargantes i per darrera Bellmunt, expliquen que també existia un brancal del camí que pujava per Foradada (a Sant Quirze de Besora i al costat del riu Ter), el Serrat, la Vila, can Quel, Santa Maria de Besora i casa dels Ferrers. En aquest trajecte es precisa, en la informació vidranenca, que el lloc de returada era al Pla de Teia (on hi podien estar tot el dia).
En aquest punt de la important casa dels Ferrers, existien dues opcions: una pujar cap el pla de Marayol, casa del Barretó, coll del Forn i castell de Milany; i una segona pel coll de Beví cap a Llaés, avui terme municipal de Ripoll.
El camí del coll de Beví és el que ens indica Francesc Morera a Els camins del Ripollès (1995):
“En el seu discórrer pel terme de Ripoll passa per Tavèrnoles, Hostal Vell de Llaers i coll de Vena per on entra en el terme de Vallfogona.
“Davallant per les solanes i obagues de Piella, l’Aubric i la Tolosa, enllaça amb el camí reial de Ripoll a Vallfogona de Ripollès. Arribant a aquesta població deixarem el camí esmentat. Aquí el camí canviarà de direcció i des d’ara es dirigirà cap a ponent pel camí veïnal de Vallfogona a Sant Joan de les Abadesses. Creua la collada pel pic de Sant Miquel, per les fonts de l’Orris i continua pendent avall fins al terme de Sant Joan de les Abadesses en el lloc anomenat Coll de l’Esquirolet.
“Al deixar el terme de Vallfogona torna a canviar de direcció: ara tira cap al Nord, passant per can Rèbol, el Faig i can Jampí, devallant cap a la creu dels Afusellats per la vora esquerra de la riera de Samala. Ja a Sant Joan de les Abadesses passa pel monestir, creua el pont vell i pas¬sant per sota el pont del Roser es dirigeix cap a la casa de la Rovira i el coll d’Art.
“Ja en terme de Surroca, el camí va planejant fins aquest municipi. Allà agafarem el camí carreter d’Ogassa (també anomenada Surroca de Baix), dirigint-nos cap a ponent fins a Surroca de Dalt i Miquelet.
“Des de Miquelet anem pendent amunt en direcció Nord per un camí molt costerut i amb moltes tortes. Passa per les famoses Fonts del Freixa i s’enfila cap a la Portella d’Ogassa, on entra en el terme de Pardines. Poc abans d’arribar-hi ja es quedaven moltes ramades. Altres ramats s’escamaven per les cases del sud del terme i comunals de Pardines, igual corn havien fet les altres pel terme d’Ogassa”.
Com podem veure, un camí ramader, el d’Osona, amb molts brancals, que el converteixen en una xarxa molt travada amb la resta de camins importants de la zona. Malgrat la seva complexitat, en dos articles, hem procurar escatir els diferents ramals i posar-los en evidència.
______
Imatge: La carena de Santa Margarita fins a La Cau, zona de pas, per diferents ramals, del camí ramader d’Osona.
