Sobre el particular tenim molt diferents informacions. Per un costat, hi ha els testimonis dels coneixedors del camins transhumants de Vidrà, però alhora les indicacions recollides per Francesc Morera en el seu llibre Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995), que com ell diu “han estat possibles, gràcies a la col·laboració d’alguns testimonis de la transhumància”.
Però, com he dit, és segurament el menys conegut del camins ramaders dels Ripollès. Per exemple, Ferran Miralles quan parla d'ell en una ocasió, deixa tant poca concreció com aquesta: "Tenim informacions que fan pensar que per aquesta indret passaria un camí ramader que travessaria la plana de Vic en direcció nord, seguiria cap a Vidrà i Vallfogona del Ripollès i. finalment arribaria a la serra Cavallera". En Ferran Miralles, per altra part, un gran coneixedor i estudiós del món de la ramaderia transhumant, ens ha ofert valuosa documentació per anar descapdellant el recorregut del camí ramader d'Osona o com el diu "Camí ramader de la Marina o del Maresma". la Marina és la serralada que separa el Vallès Oriental del Maresme.
El camí d’Osona té la particularitat, a diferència dels dos altres grans camins ramaders del Ripollès, el del Lluçanès i el de l’Empordà, qué té molts ramals i brancals i llocs d’arribada diferenciats: la zona del pla d’Anyella i pla de Rus, a la vall del Rigat, o l’alta muntanya del Freser o l’Alt Ter. Dit d’una altre manera, el camí ramader d’Osona s’orienta en tres direccions: cap al coll de Canes i Sant Pau de Seguries; per Vallfogona cap a Sant Joan de les Abadesses i el nord de la comarca i per La Cau i Montorro cap a Ripoll i el costat oest del Ripollès.
L’escull de Bellmunt pel coll de les Gargantes
El camí d’Osona té com a principal escull geogràfic, un cop abandonada la plana, la serra de Bellmunt, que es bastant encinglerada. Aquesta dificultat orogràfica provoca que el camí ramader no ataqui la serra de Bellmunt pel mig, sinó pel costat oest.
____
Imatge: Restes del castell de Torelló. El camí ramader d'Osona puja fins a aquesta indret que arribar al vall de Saderra i salvar la serralada de Bellmunt pel coll de les Gargantes.
Bellmunt, en aquest sentit, és un lloc clau del camí ramader d’Osona, però cal precisar que el pas és per darrera, des del coll de les Gargantes al coll Hi era de massa, al nord del santuari, un lloc de returada (o parada llarga: on el ramat podia murriar tot un dia sencer).
Des de Bellmunt el camí s'encaminava fins a Can Carrasquet, Palou Xic i s'enfilava pel solell fins al faig de la Fradera, i allà, per un camí més o menys planer per l'obaga, arribava fins a Coll de Cristòfol.
Després seguia, tot carenant, en direcció al Collet de l'Home Mort, i tot resseguint la carena un xic per sota, pel cantó solell, arribava en poca estona fins a un pla enlairat conegut amb el nom de Faig Ramader.
En aquest indret hi havia un faig gegantí, avui talat, sota l'ombra del qual podien murriar, només!, unes 1.700 ovelles. Aquest lloc també era punt de returada.
El camí ramader s’enfilava de nou per la carena fins a arribar al Puig de l'Obiol (a la serralada de Santa Magdalena, amb 1.552 metres). En aquest indret hi ha una font, abans molt abundosa.
Els brancals del camí ramader d'Osona
En aquest punt el camí ramader d’Osona agafava diferents direccions.
Una ramificació del camí ramader es dirigia, seguint la carena, cap a Santa Magdalena, el Portús, Coll de Canes, i cap a la vall de Camprodon, on li era fàcilment assolible arribar-se a connectar amb el camí ramader de l’Empordà, que passava pel Sitjar i el gual de Can Beia.
La segona ramificació, carenant des del Puig de l’Obiol, el camí ramader s'encaminava cap al peu del Castell de Milany, passant per Plana Vidala i pel Pla del Bronze. Poc abans del castell, pel cantó de les Artigues, i a tocar el camí ramader, hi ha una altra font.
Un cop sota el Castell, una ramificació del camí ramader conduïa a la Cau, passant per la carena. Cal destacar, no gaire més enllà del Castell, la presència del Faig de la Font de l'Obi.
Un cop a la Cau, descendia cap a la casa d’el Puig de Llaés, anava cap a la casa de les Tenes i pujava de la ribera cap a la casa de Maideu i d'allí al Coll de Tenes per encaminar-se a Ripoll. En aquest punt hi havia la important casa de Montorro, un punt important de contacte amb el camí ral de Ripoll a Olot.
____
Imatge: La Sala de Vallfogona, el modern estatge que vestiren del senyors de Milany.
Com podem veure, un camí ramader amb molts brancals, una xarxa especialment travada amb els camins rals, altres camins ramaders i amb orientacions molt diferents.
No per desconegut cal negligir aquest camí ramader que oferia moltes possibilitats d'orientació cap les zones de pastura d'altura de l'est, centre i oest de la comarca del Ripollès.
