Imatge: Plànol esquemàtic de la carrerada del Lluçanès.
La carrerada del Lluçanès és segurament la més important del Ripollès i una de les més interessants de Catalunya. La seva importància és tant per distància recorreguda i pel seu volum de trànsit, com pel seu valor històric.
Cal precisar que el que nosaltres nomenem Carrerada del Lluçanès té un altre nom en diferents indrets dels seu recorregut. Així, el camí ramader del dels Cingles de Bertí es diu que “s'inclou dins el camí del Vallès o de Moià, que forma part del gran camí ramader que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès”. I Ferran Miralles, Arnau Queralt i Pere Sala quan parlen dels camins ramaders del Vallès Oriental titulen “Camí del Vallès o de Moià, també carredada de la Cerdanya”.
Aquest camí ramader portava els ramats des de les zones properes als monestirs de Poblet i Santes Creus, així com de la zona del Vallès, fins a l’alta muntanya pirinenca.
En Ferran Miralles, Arnau Queralt i Pere Sala ofereixen a "Els camins ramaders del vallès Oriental" un bon resum dels diferents itineraris d'aquest complex i important camí ramader:
Aquest eix baixa del Pirineu, travessa longitudinalment el Llucanes i arriba fins a Manresa, des d'on s'enfila per Colldarboc cap a can Massana (a ponent de Montserrat), per després davallar cap al Penedes i el Garraf tot passant pels Brucs, els Hostalets de Pierola i Sant Sadurní.
De fet, es tracta d'un doble camí.El branc més occidental segueix l'itinerari següent: Alp, pla d'Anyella, coll de la Creueta, Castellar de n'Hug, el Pedró, Moreu, torrent de I'Aritja (on desbarra la carrerada que va cap a Baga per la Pobla de Lillet), la Teuleria, Santa Eugènia, cal Cintet, el cobert de Puigcercós, la Tor de l'Espà, Cabres Mortes, coll de Plana, la pedra Dreta, la casa nova del Grau, la masia dels Degollats, Sant Pau de Plnós, Sant Jordi, masia Sellarès, Sallent, Santpedor i Manresa.
El branc mes oriental, que baixa pel bell mig del Llucanès, recull els camins que baixen de Castellar de n'Hug i de la banda de Ribes de Freser al coll d'en Soler o de les Bruixes i baixa cap can Torrats d'Alpens (lloc on desbarra el gran camí del Vallès), el Graell, Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Blava, Santa Creu de Joglars, coll de l'Ars, Sant Feliu Sasserra, l'Horta, Avinyó, Artes;, el pont de Cabrianes (on desbarra l'lmportant branc que per l'Obac salta cap a Terrassa) i, finalment, Manresa.
Com es pot veure, en els fons, la carrerada del Lluçanès consta de dues branques, que d'alguna manera travessen la subcomarca osonenca formant un quadrilàter, com a pas per passar al Ripollès o derivar més cap a l'oest o a la Cerdanya. Alpens és el punt neuràlgic de la carrerada.
Aquest camí ramader mereix ésser reconegut i transitat. Cal, però parar atenció a que algunes de les senyals blaves que ha col·locat l’Associació d'Amics dels Camins Ramaders, no fan el trajecte correcte, almenys en la zona del Ripollès.
La tradició diu que aquesta carrerada no travessava cap riu. Almenys en el tram ripollès aquest fet es inqüestionable. estem doncs davant un clar exemple de sabiduria enginyerial popular.
______
Imatge: Un indret d'Alpens porta aquest nom tan emblemàtic.
El camí s’enfila, des de la terra baixa, cap a l’Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), o per Manresa, Sant Feliu Sarrerra i Lluçà, i des d’aquí fins Alpens. A partir d’aquesta punt comença el que podríem denominar tram ripollès de la carrerada del Lluçanès.
Alpens es configura així com una pas molt important dins de la carrerada del Lluçanès, en el moment de la seva entrada al Ripollès.
La branca principal de la carrerada del Lluçanès, des d’Alpens va cap el coll de les Bruixes i Coll d’en Soler, passant per la casa de Torrats i d’El Soler.
Cal dir que les marques blaves segueixen la pista que puja cap a Roca de Pena, quan el veritable camí ramader passa per darrera Torrats i es dirigeix a El Soler i mai el camí ramader va passar pel coll Tallat, com es indicat amb senyals blaves per l'Associació de Camins Ramaders. Caldria rectificar aquesta senyalització errònia. El pas del camí ramader sempre ha estat assenyalat que passava per El Soler i coll d'El Soler, ami per coll Tallat.
El Soler constituïa un punt important d’aplega dels ramats del Lluçanès com indica Vilarrasa: “Quan es arribar el temps d’anar a muntanya i estan ja convinguda la data d’entrar-hi, un parell de dies abans es reuneixen els ramats en lloc determinats, barrejant les ovelles per emprendre la marxa seguint els camins ramaders. Els del Lluçanès es reuneixen a l’Hostal del Vilar i alguns a Coll de Soler,...”.
El camí des d’El Soler puja dret cap al coll d’El Soler i baixa per la casa del coll d’El Soler i entre les cases del Cel, El Purgatori i l’Infern, per arribar a El Casó i les Selles, a Santa Maria de les Llosses. Aquest era un important punt de contacte amb el camí ral de Ripoll a Berga i d’unió de ramats, tant d’anada com de tornada.
Imatge: La carrerada del Lluçanès arribant a Les Selles, a Les Lloses, un pas encintat de pedra entre els camps de conreu del pla de Capdevila.
Des del pla de Capdevila el camí va en direcció a les cases d’El Pati i Corbera i la Collada del Forn. Aquí hi ha el punt de contacte amb el camí de Ripoll a Viladonja.
En aquest punt el camí ramader es dirigeix cap els Camps i puja cap el coll de Janés, per entrar al Carrer de Cerdanya, amb les cases de Can Gil, Can Balandram i Can Joan, per arribar al coll de Balasc, on hi havia l’hostal de Carles, el punt de contacte amb el camí de Ripoll a Sant Jaume de Frontanyà.
A l’Hostal de Can Carles hi havia possibilitat d’una bifurcació: per Sant Jaume de Frontanyà cap la Pobla de Lillet i l’altre cap el Pujol de Llentes, un important lloc de tria i returada, i per les Ajagudes cap a coll de Faig General. Deixaven no gaire lluny la gran casa ramadera de la gran casa de Llentes. Des de Faig General es podia ascendir cap als Rasos de Tubau, un dels lloc de pasturatge del Prepirineu, poques vegades indicat.
____
Imatge: Restes del Hostal de Carles, al coll del mateix nom, en la carrerada del Lluçanès.
_____
Imatge: Foto de Salvador Vilarrasa de 1922 fent tria a El Pujol de Llentes.
Imatge: Coll de Faig General, un important lloc de pas entre els terminis municipals de Viladonja, ara les Llosses, i Gombrén. Els cingles de Rasos de Tubau al fons.
El camí principal cap el Pla d’Anyella seguia l’obaga del cingles de Rasos de Tubau fins el coll de Palomera i de l’Arç per arribar-se al coll de Merolla, punt d’unió amb el camí de Ripoll a Pobla de Lillet. El camí ramader no segueix exactament la pista existent, fent camí, a vegades, per mig del bosc.
Des del coll de Merolla el camí pujava cap a la masia de La Cot i coll de l’Espluga, per arribar a la collada del Pla de l’Espluga, un important lloc de returada i tria, de tornada. Un cop passat La Cot hi ha una excel·lent mostra de comptador.
En aquest punt el camí oferia dues possibilitats: dirigir-se cap a Castellar de N’Hug, per l’Escapador de baix (camí que fa avui la carretera), o continuar pujant cap a Viles Grosses i Maians, pel pla de la Bassa i plans de la Pera. En aquest plans hi ha unes fites extraordinàries, que divideixen clarament el camp en zones d'herba.
_____
Imatge: El pla de l'Espluga, a Gombrén, ha estat sempre un important nus de comunicacions i lloc de returada en el camí ramader del Lluçanès.
La marxa per la serralada del Rus en direcció al coll de la Creueta permetia que el ramat comencés a gaudir de les pastures.
_____
Imatge: Tria al Pla de l'Espluga (Gombrén). La casa de l'Espluga es veu clarament sobre el lloc de tria.
.jpg)
Des del coll de la Creueta, on també arriba un camí ramader des de Castellar de N’Hug per la font del Boix, es pot anar fins el pla d’Anyella o del Rus, dos dels més importants llocs de pastura, on s’encabien molts caps de bestiar durant l’estiu. El lloc també permetia dirigir-se cap l'alta vall del Freser per la vall de l'Estremera o baixar cap a la Cerdanya, per La Molina o coll de Maians i Palau de Cerdanya i Aja, al costat de Puigcerdà.
El tram ripollès de la carrerada del Lluçanès suposa un patrimoni cutlural de gran interès i és una mostra molt clara de la configuració del camins ramaders catalans, de la seva estructura i filosofia.
Estem davant un camí que encara avui es pot recòrrer en tota la seva longitud, on resten molts exemples de la infraestructura de suport (cases pairals, hostals, fonts, abeuradors, comptadors, empedrats, marges de sustentació, llocs de tria i returada,...)
