8 de març 2010

Arbres monumentals del Ripollès: La zona de Llaès

En la sèrie d’articles dedicats als arbres monumentals del Ripollès tractarem avui dels arbres d’una zona ripollesa que té l’honor d’estatjar un major nombre d’exemplars d’arbres monumentals del Ripollès i de Catalunya, la zona de Llaés.
______
Imatge: Plànol del llibre de Ramon Vinyeta Els arbres monumentals de Catalunya amb la ubicació dels arbres monumentals de la zona de La Serra i la Vila de Llaés.

Els grans arbres monumentals de Llaés
El que resulta més especial, és que una part important dels arbres monumentals de la zona es concentren en una propietat concreta, la de La Vila de Llaés, que molt oportunament Joaquim Boixés (Revista de Girona. Núm 163. Setembre-octubre de 1993) qualifica com “cap de la contrada”.

Estem davant un soberbi conjunt d’exemplars monumentals aplegats en una sola propietat, el que demostra una passió ancestral familiar pels arbres.

La Vila de Llaés compta amb el major nombre d’exemplars d’arbres monumentals de la comarca i un dels més alts de Catalunya, amb l’especificitat que són arbres naturals (de tres espècies diferents) i no expressament plantats (cas de la majòria d’avets, cedres i altres).
____
Imatge: Alzina del Capelló, al costat de l'ara hostal de La Serra de Llaés.

Alzina del Capelló de La Serra de Llaés
A la zona de La Vila de Llaés hi ha tres exemplars d’alzina (Quercus ilex) que mereixen sense cap dubte el qualificatiu d’arbres monumentals: El primer és l’Alzina del Capelló, al costat dret de la carretera (venint de Ripoll), a l’ara hostal de La Serra.

El mateix nom de l’arbre ens indicat la seva preeminència, amb altres roures propers, també de gran tamany, el que fa que encara destaqui més aquest exemplar monumental.

També és destacable un arbre situat sobre una prominència de terreny a l'esquerra de la carretera i a l'oest del conjunt edificat de La Serra de Llaés.

L'alzina bifurcada del Prat de Dalt de la Vila de Llaés
 El segon exemplar a ressenyar, sense cap dubte és l’Alzina Bifurcada, al Prat de Dalt de La Vila de Llaés. Estem davant una arbre amagat entre boixos, alzines i roures, alguns també de gran tamany, tots elles de gran nivell.

El Prat de Dalt de La Vila de Llaés és al costat esquerra de la carretera que va cap a Santa Maria de Besora. El prat té un semicercle ple d'arbres i vegetació baixa, que amaga exemplas de gran tamany e interès.

______
Imatge: L'equip de Caminant pel Ripollès sota l'alzina bifurcada del Prat de Dalt de La Vila de Llaés (Desembre de 2006).
_____
Imatge: L'Alzina rodona de La Vila de Llaés.
L'alzina rodona de La Vila de Llaés
Sota mateix de la casa de La Vila de Llaés hi ha l’Alzina Rodona, un magnífic exemplar que donat el seu isolament, ofereix una magnífica imatge.

Aquestes tres gran alzines tenen com a companyes dos impressionats arbredes, una roureda (Quercus humilis) i una boixeda (Buxus sempervirens).

Dels roures de Llaés cal assenyalar el que jo denomino roure de la carretera, al peu de pista de Ripoll a Besora, que cal adjectivar d’exemplar extraordinari.

Rourera de La Vila de Llaés
Alm costat oest de La Vila de Llaés hi ha una monumental roureda que mereix un esguard atent.

D0entre els exemplars espectaculars que hi ha destaca un roure situat al costat mateix de la carretera cap de Santa Maria de Besora.


Cal dir que molts d’aquest arbres, de impressionat factura i interès, malgrat que son citats en el llibre tantes vegades nomenat de Ramon Vinyeta i a l’”Estudi del Medi físic i natural” del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll" (2005), no formen part dels arbres catalans catalogats i protegits. Una greu mancança d’un conjunt d’arbres excepcional.
_____

Imatge: Roure "de la carretera" de la roureda de La Vila de Llaés.

Entorns i altres zones de Llaés
A més d’aquests conjunts arboris de La Vila de Llaés, els entorns tenen altres punts d’interès botànic.

El primer és el magnífic exemplar de roure situat al costat de l’església de Sant Vicenç del Puigmal o del Bofí.
______
Imatge: Roure situat al costat de l'església de Sant Vicenç del Puigmal o del Bofí (Febrer de 2008).