La veritat és que si els arbres monumentals estiguessin en relació a la quantitat, al Ripollès tindríem que tenir molt pins centenaris i mil•lenaris.
No és aquesta el cas. El pi, un arbre d’un relatiu ràpid creixement, ha estat molt aprofitat en els darrers dos segles, per sobre de l’escassetat que hi ha d’arbres de fusta més noble com el roure, el faig o l’alzina.
Però malgrat aquesta situació avui presentarem diferents pins de gran factura, que per una o altra qüestió cal considerar arbres monumentals del Ripollès.
_____
Imatge: Pi centenari de can Carles
El primer d’aquesta arbres, el Pi centenari de can Carles es situat en la pista forestal que comunica l’encreuament de l’hostal de Can Carles amb la masia del Pujol de Llentes.
Estem, molt clarament, en el camí ramader del Lluçanès.
L’entorn del Pi centenari de Can Carles ha estat en el darrers dies posat en valor, fent una aclarida que molt segurament donarà més llustre, visibilitat i aire a un exemplar arbori que mereix una altíssima consideració dins de la seva espècie.
Cal dir que la seu costat hi ha un nomenat pi rodó, com ens explica Josep Sagués, “situat al camp de la collada, a uns 300 metres del pi centenari, que és un pi rajolet malalt, i que la malaltia l’ha fet rodó (sembla un pi pinyoner, però no ho és) i la seva edat es podria situar aproximadament amb uns 60 anys”. Estem davant un arbre curiós, un pi concretament, molt curiós, però no és monumental almenys en el sentit que estem parlant.
Gràcies a Josep Sagués, l’amo del Pujol de Llentes, podem oferir una foto molt interessant del pi centenari de Can Carles, situat al costat de la pista que porta a la masia de la seva propietat.
_____
Imatge: Pi Gros del Pla de Bou
.JPG)
Però avui he promès mostrar un segon exemplar de pi digne de contemplació. Es tracta del Pi gros del Pla de Bou, en el camí que porta d’El Carbonell a Campsor, també a les Llosses.
El pi gros del Pla de Bou es situat a la part baixa d’un pla, des d’on podem veure la seva magnífica estampa. I podem contemplar com estem davant un exemplar molt bifurcat que ofereix una magnífic brancatge, amb un tronc ple de força.
Cal dir que, en ambdós casos, tant del Pi centenari de Can Carles com del Pi gros del Pla del Bou, al seu costat hi ha exemplars de pins que mereixen ser contemplats i que tenen un gran pervindré per esdevenir, amb anys i segles, exemplars magnífics.
