Imatge: Situació del roure de Salarsà i vista general de l'indret de Sant Valentí de Salarsà, amb exemplars molt interessants.
El roure monumental de Salarsà
Els roures tenen una gran presència en els àmbits més mediterranis de la comarca del Ripollès. En aquest sentit, té una clara intenció mencionar el Roure Gros de Salarsà, avui municipi de Camprodon, antic termini municipal de Beget.
Cal dir, però que el conjunt de Sant Valentí de Salarsà compta amb un conjunt impressionant d'exemplars arboris de gran presència.
Com explicava el periodista Antoni Plaja i Mateu a l’article “Árboles como una casa de ocho pisos” a El Correo Catalán (26 de febrer de 1984), el roure gros és situat davant de l’església de Sant Valentí, “...en perímetro alcanza los cinco metros i en altura los 25”. “Amida més de 5 m. de perímetre del tronc i s’enfila fins a més de 20 m. d’alçària, sobresortint molt del campanar d’espadanya de l’esglesiola” com explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (de l’any 1985), que tantes vegades hem mencionat en aquesta sèrie d’articles.
La zona de Salarsà i Bolós, avui municipi de Camprodon, té una gran tradició d’arbres monumentals. Ja Cèsar August Torras l’any 1918 (Pirineu català. Guia itinerari. Garrotxa), menciona: “Es molt agradable, desde Camprodón, anar a passar una diada a Salarza pera visitar el petit y senzill monument y recorre les magnífiques rouredes en les que s’hi troben preciosos exemplars d’arbres de rabaçuda y cargolada soca y d’esplèndid brancatge. No és menys notable el bosc de faigs y castanyers que s’esten entre les masies Pons Aulina y Els Castanyers, en el que s’hi noten arbres centenaris. Les voreres dels riverals son aixis mateix, forsa interessants”.
Sant Valentí de Salarsà es situat en un lloc de gran bellesa, enmig d’una roureda i altres arbres. Pels voltants de Salarsa i Bolós podem observar roures molt corpulents formant extenses rouredes i altres conjunt arboris de gran impacte visual.
L'església de Salarsà és una obra de la segona meitat del segle XII, d’una sola nau, capçat per un absis llis, i un robust campanar de cadireta, amb dues obertures, al que s’accedeix per una escala de pedra exterior, que permet fer sonar les seves dues campanes. Té afegit en època moderna un porxo que aixopluga la porta d’entrada. El seu interior és molt simple, i bastant deteriorat per una gran esquerda. En un costat exterior veiem que dues bigues de ferro aguanten tota la nau de l’ermita. L’església fou consagrada l’any 1168.
Com a curiositat cal dir que una de les campanes mostra un forat que és el resultat d'un tret que li tiraren durant la retirada de Catalunya de febrer de 1939.
Santa Maria de Bolós és un veïnat que es troba a l'oest de Camprodon i a l'est de Salarsà, a uns 700 m. d'altitud.
L'església de Santa Maria de Bolòs es particularment interessant. És una església romànica amb modificacions a la capçalera i a l'interior, consagrada el 1050.
És una edificació d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, i acabada amb un absis semicircular substituït actualment per una sagristia. El campanar és de planta quadrada i té una campana molt nova. Hi ha varies pintures a les parets, de diferents estils i significats.
La contrucció té com element més peculiar unes arquacions lombardes molt grosses, desproporcionades.
_______
Imatge: Dues de les imatges que ofereix Ramon Vinyeta en el seu llibre del roure de Salarsà.
