19 de març 2010

Retirada de Catalunya el 1939 al Ripollès / 7

Hem intentat explicar en aquesta sèrie d’articles alguns aspectes de la nomenada Retirada de Catalunya de 1939. Hem assenyalat com al Ripollès es va escriure realment les darreres pàgines d’aquesta efemèride i en els darrers capítols, algunes qüestions sobre els bombardejos aèris de Campdevànol (26 de gener) i Ripoll (22, 23 i 25 de gener i 5 de febrer de 1939).

En el capítol d’avui intentarem comentar els efectes sobre les principals infraestructures de comunicacions que va tenir l’intent de resistència a la línia del Ter, centrant-nos a Ripoll.

Com hem explicat el 5 de febrer de 1939 les tropes del requetè varen ocupar Berga, Sant Julià de Cerdanyola, Fígols, Sant Corneli, Bagà, Vilada i Borredà i la punta de Falgàs, a més de Viladonja, Les Llosses (“Vértice de Capdevila”). Per la costa s’havia conquerit Palamós i pel Montseny Sant Hilari Sacalm. A la plana de Vic els franquistes son ja a Torelló, Manlleu i Roda. I com també hem explicat, avenç de les tropes franquistes, a partir d’aquest moment, es fa molt lentament.

El día 6 de febrer els franquistes ocupen La Seu d’Urgell, La Pobla de Lillet, Palmerola, Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès i el santuari dels Munts. En el sector de Girona s’ocupen Sarrià de Ter, La Bisbal i Calonge.

Sols el 7 de febrer, cap al tard, arriben a Ripoll. El adelanto del “parte” diu: “En Cataluña ha continuado hoy el avance de nuestras tropas, ... En el sector de Ripoll se hallan a costra distancia de la población de este nombre y han ocupado extensa zona, en la que están situados los pueblos de Vallespirans, Alpens, Sora, Oris y otros”. Però en el “parte” complert es cita: “Además de la ciudad de Olot y pueblos citados en el avance del parte se ha ocupado la ciudad de ripoll, y entre otros muchos pueblos y posiciones: los vértices Puig Catllac [Catllar] y San Antonio, pueblos y caseríos de la Colonia de Santa Maria, San Agustín de Llusanés, la Farga, San Quirico de Besora, Montesquiu, Saderra,... Villafraser [municipi de Parròquia de Ripoll, com fou nomenat durant la guerra].

Es en aquest marc d’un cert alentiment de l’avanç quan seguint instruccions de l’alt comandament de l’exèrcit republicà, del general Rojo, es volent el ponts que poden dificultar la marxa dels franquistes. Aquest fet es produeix a Roda de Ter. El “parte” franquista d’aquesta dia 7 de febrer esmenta: “...una sola de las columnas ha realizado una marcha de unos 28 kilómetros, a pesar de haber tenido que salvar las voladuras llevadas a cabo por los rojos de haber pasado el río Fluviá”.

També son volats el pont de Sant Quirze de Besora i el pont medieval de Sant Joan  de les Abadesses.
_____

Imatge: Foto del reconstruït (1976) pont vell de Sant Joan de les Abadesses, volat durant la retirada republicana el 8 de febrer de 1939.


L'arc central del pont medieval de Sant Joan de les Abadesses va ser dinamitat per les tropes republicanes el 8 de Febrer de 1938.

Aquest pont medieval, nomenat familiarment a la població com el Pont Vell, havia estat construït sobre el riu Ter els anys 885 i 1128, en estil romànic aquesta darrera datam, i remodelat el 1309 en estil gòtic. Malmés pel terratrèmol de la Candelera de 1428 fou de nou reconstruït. Amb el seu arc central, de 29 o 33 metros de llum i una i una fletxa de 24 m, era el més ample dels pont medivals espanyols.

El pont vell de Sant Joan de les Abadesses no fou reconstruït fins el 1972-1976. Durant la reconstrucció es van trobar proves definitives dels seus orígens romans. La reconstrucció va fer-se amb un arc central gòtic, deixant les petites arcades del pont romànic.
_____

Imatge: Aquesta foto és del llibre d'Albert Anglada Sant Quirze de Besora: Imatges per a una història (1990).


En el cas de Ripoll, les voladures afectaren com veiem a les fotos els ponts principals: el de Barcelona, el de la estació (o com diuen les fotos: “de Ripoll a Coll de Coubet”) i, molt especialment el del ferrocarril transpirinenc, que aleshores encara es deia així.

La voluntat era clarament de crear un línia defensiva de resistència, aprofitant el pas del rius més cabalosos.

No s’obtingué l’èxit, però la marxa de les tropes dites nacionals va alentir-se molt. O podrem veure en els “partes” franquistes dels propers capítols.

Avui ens sembla un sense sentit, però mostra el grau de desesperació existent en el bàndol republicà.

En L’Indépendent del 19 de febrer de 1939 hi ha un testimoni que explica aquesta situació:

“Nosaltres sabem molt bé que estem derrotats, però el nostre amor propi en porta a no fugi i abandonar-nos, encara que haguem estat encerclats per l’enemic. Nosaltres retrocedim, però combatent i no fugint. Nosaltres no volem quedar presoners: D’altra part el replegament progressiu ens permet evacuar totes les línies de darrera i una gran part del material, que nosaltres no volem deixar entre les mans dels nostres adversaris”.
_____
Imtage: Aquesta foto de l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) porta el següent text: “Puente de la carretera de Barcelona volado por los rojos en 1939”



_____
Imatge: Aquestes dues fotos de l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) porten el següent text: “Puente de la carretera de Ripoll a Coll de Coubet destruido por los rojos en su retirada” i “Voladura del pont de la estació”.



_____
Imatge: Aquesta foto de l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) porta el següent peu: “Voladura del pont del ferrocarril Transpirinenc. Aquest pont son dos ponts units per un mur que es veu en la fotografia, la part sobre el Fresser va esser volat y la part sobre el Ter va ser tombat”.