Estem parlant dels roure de Perramon, a Ribes de Freser, d'Engelats, a Campelles, i el roure Galanic, de Llimós, a les Llosses. Dos Quercus humilis (Perramon i Roure Galanic, encara que també he trobat esmantat que el de Perramnon és un quercus pubescens) i un Quercus petraea (Engelats).
Tots tres roures foren declarats arbres monumentals de Catalunya d'acord amb el decret de 9 de juny de 1987.
Dels tres roures puc donar les dades UTM de localització per GPS:
- Roure d’Engelats (Campelles)
430526 4682213
Quercus petraea
Roure de Perramon (Ribes de Freser)
431699 4680822
Quercus humilis
Roure Galanic (les Llosses)
423368 4667620
Quercus humilis
______
Imatge: Aquesta és una foto recent del roure de Perramon (Novembre de 2009).
El Roure de Perramon es situat davant la casa del mateix nom, una finca propietat de Tomàs de Montagut Estragués, situada entre Aigües de Ribes i Bruguera, en l’inici del camí cap a aquest darrer nucli de població.
L'arbre és situat una mica més amunt de la casa i de l'adjunta capella de Sant Esteve.
La casa de Perramon és un gran casal dels segle XVII, voltat d'una tanca, situada en un replà, a mitjà alçada de la vall de Bruguera, termini municipal de Ribes de Freser, sobre la vall de Freser.
Els propietaris de la casa Perramon varen fer construir els "Banys de Ribes" i l'hotel Montagut (inaugurat el 1868), situat però en el termini municipal de Campelles, al costat de la carretera de Puigcerdá, un luxós edifici que va tenir el seu màxim esplendor a finals dels segle XIX i començaments del XX.
L’any 1859 hom dugué a terme un primer estudi de les propietats curatives d’aquestes aigües.
Per cert una escena de la novel·la de Narcís Oller Pilar Prim (1906) es ambientada al lloc:
La calor xofogosa de Barcelona s'havia anat dissipant ja feya temps al buf del ayre viu de les altures qu'anavan escalant, y ara la bruytosa corrent del Freser semblava revifar més y més encara Tayre. El landau, seguit d'un òmnibus, hont anavan les criades y un gran castell d'equipatges, les va empendre corrent per Tombrejada ruta, importat per la vigorosa branzida de tres vavalls poderosos. Mentrestant, el riu fressejava al costat, encabritantse pels còdols de son llit, remorejavan ab remor fonda'ls argentats salts de Campdevànol y de les fàbriques superiors, y frisavan al buf del vent el blat de moro de les fexes y l'ufanosa floresta de les vessants acinglades, sens qu'aquells ciutadans, massa embeguts en agradosa conversa, s'hi fixessin gens ni mica.
Anticipantse uns trenta minuts als carruatges de lloguer, van arribar axis, en tres quarts d'hora, devant del pati del establiment, plè, aleshores, d'ayguaders més assedegats de distracció que d'aygua medicinal.
El balneari Montagut, conegut també com Aigües de Ribes (nom que també duu el baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que hi ha a prop), explotava dues fonts: la Fontaga és indicada per a malalties cardiovasculars, de l’aparell digestiu i biliar i per a afeccions urinàries, mentre que les de la font de la Vall de Ribes són bicarbonatades i càlciques, i ja foren declarades d’utilitat pública l’any 1859.
Aquestes fonts s’explotaven ja de molt antic, i el viatger-espia Francisco de Zamora en parla el 1787 quan el lloc amb dues boques a la font, i diu que les aigües surten calentes; amb tot, es queixa de l’abandonament del lloc, encara que de l’aigua s’expliquen “mil meravelles”.
En els Banys de Ribes hi havia dos balnearis: El de la colonia Perramón y el de La Corba, i s'aprofitaven aigües que baixen de la vertent del Taga i que surten a 26º, bicarbonatades i sulfatades. En el balneari de La Corba va hostatjar-s'hi Jacint Verdaguer. Actualmente les aigües de la zona son envasadas i conegudes comercialment com "Aigua de Ribes". La planta embotelladora és al termini municipal de Ribes de Freser.
______
Imatge: Pàgina dedicada al roure d’Engelats per Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985).
Roure d’Engelats (Campelles)
El roure d’Engelats es situat prop de la cada del mateix nom, al costat dret de la riera de les Feixes o de Campelles.
“...és un roure magnífic que té més de 25 m. d’alçària i el seu tronc, a 1,50 m. del sòl, amida 4,70 m. de perímetre”, deia Ramon Vinyeta en els seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985). Estem, doncs, davant un exemplar de roure que no té que envejar res al roure de Vilardell, al de Perramon o el roure Galanic de les Llosses.
Val dir que el lloc d’Engelats ja apareix en la primera documentació escrita de Campelles de l’any 918, on s’esmenta el lloc de Engelados dins del terme de la vila rural de Campillas.
Com explica l'Enciclopèdia Catalana: "El lloc d’Engelats, esmentat el 918, subsisteix encara. Engelats de Baix és una bonica casa moderna, una vil·la noucentista situada prop de la carretera de Ripoll a Puigcerdà, mentre que Engelats de Dalt és una antiga masia, situada uns 15 minuts més amunt que l’anterior. A Engelats de Baix també hi ha una curiosa església moderna, neoromànica, amb dues portes d’entrada, que crida l’atenció pel fet que la seva façana es troba totalment recoberta d’una heura o planta semblant que la cobreix del tot fins al petit campanaret d’espadanya".
______
Imatge: Fotografia recent (any 2009) del Roure Galanic, a Llimós, a les LLosses.
Roure Galanic (Llimós, les Llosses)
El Roure Galanic (o roure Glanic, com ressa, crec que equivocadament el panell indicatiu) es troba a Les Llosses, a la propietat de Ramon Llimós Vilaseca, al costat dret de la carretera de Berga, i es situat al pla de Clavegueres o pla de l’Apeador.
Es troba no gaire lluny de la masia de Llímós, una gran casa rural, una de les més grans de la zona, que es situa a l'altre costat de la carretera de Ripoll a Berga, en el quilòmetre 6'8.
El roure Galanic és l'únic dels arbres del baix Ripollès que és catalogat, encara que a la zona hi ha altres exemplars molt notables.
Peculiar ubicació dels roures ripollesos
Cal dir que aquests roures monumentals (el de Perramon, Engelats i el roure Galanic, a més del de Vilardell) tenen una situació curiosa i alhora molt semblant. No estem davant arbres situats davant de la casa, de manera preemiment, sinó que no gaire allunyats de les dues cases, mantenen una solitària presència, ara menys preclara per la proliferació d’arbres i arbustatge.
Un diria que no son arbres expressament plantats en un lloc preestablert i de significació, sinó elements arboris que passaren a ser preeminents sense una decisió prèvia.
No estem pas davant el cas que suposen els avets del Montseny, moltes vegades plantats exprofeso davant una casa o en un jardí botànic. Ni tampoc estem davant el cas que una casa va bastir-se davant o al costat, de manera conscient, de l’arbre monumental.
Aquest plantejament ens porta a creure que la pervivència dels tres roures ripollesos no va formar part d’una voluntat simbòlica, malgrat el simbolisme que avui tenen aquesta arbres.
El simbolisme del roure
El roure ha estat un arbre sagrat, és un símbol de fortalesa, de l’energia, de la noblesa i de la saviesa. Els boscos de roure eren considerats com a temples dels déus.
El roure i el cremar-lo, té un simbolisme particular sobretot a Rússia, Anglaterra, Dinamarca, Suècia, França i diverses contrades germàniques, i suposa el reconeixement del Sol com a pare de la natura. L’arbre de Nadal, propi dels països nòrdics, és el roure. En el món cèltic és habitual trobar roures (i també teixeixos) en les places dels pobles, en cementiris, esglésies, ermites, palaus i cases principals al considerar-se un arbre testimoni. El roure és l'arbre cèltic per excel•lència, l'espècie arbòria sacra dels druides, del que recollien el vesc.
Ovidi en el llibre de Les Transformacions explica el cas d’un matrimoni que veient-se vells van demanar continuar units i Júpiter els va transformar en un roure i un til•ler, potser d’aquí arranca el simbolisme protector del matrimoni d’aquests arbres.
El roure és una espècie botànica que arrossega moltes connotacions folclòriques i màgiques, és l’"arbre de maig", que encara avui presideix les festes en alguns pobles, al voltant del qual es ballava per a celebrar el renàixer de la primavera. Però a més el roure tendeixen a atreure al raig, pel que jugava un important paper en les cerimònies per a aconseguir pluja i foc. Aquest simbolisme adjacent li hi adjudica misteri i sacralitat.
I cal recordar que els roures i altres arbres centenaris han estat utilitzats com a lloc de trobada tribal, generació després de generació, on eren impartits el judicis i on es celebraven els consells oberts dels pobles.
Fa uns mesos (maig de 2009), als jardins de Cap Roig, de la Fundació Caixa Girona, es va dedicar un espai a l’artista alemany Joseph Beuys, amb els arbres més admirats per aquest artista, on a més d’una olivera, llorer, romaní, roses vermelles i tres peces artístiques hi havia, com no podia ser menys, un roure.
Si amb la desaparició del roure de Vilardell estàvem davant una irreparable pèrdua, la vista dels magnífics roures d'Engelats, Perramon i Galanic ens col·loca davant uns exemplars magnífics, tres del grans arbres monumentals del Ripollès i de Catalunya.
