En el repàs a la bibliografia sobre el tema d’arbres monumentals resulta imprescindible mencionar a Ramon Vinyeta, de Torelló, i el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya, de l’any 1985.
Sobre el faig mort del coll de Jou diu Vinyeta: “Anys enrera, una forta tramuntanada, acompanyada de neu i torb, va anorrear els faigs centenaris del faldar oriental del coll de Jou, dintre del terme d’Ogassa”. I ens mostra una foto d’un dels exemplars més notables, que diu que tenia més de sis metres de perímetre.
Molt segurament aquesta resta d'un arbre monumental ja no existeix, ja que el clima a l'alçada del coll de Jou és molt extrem en certes èpoques de l'any, i més en les obagas.
Faig gros de Sant Amand
Un altre arbre monumental que cal no deixar de ressenyar és el Faig Gros de Sant Amand, en el camí que porta fins el seu cim des de Saltor.
Estem davant un exemplar de faig d’un considerable envergadura, encara que la seva situació, envoltat de molta vegetació i en la pendent de al muntanya, fa difícil treure una bona fotografia d’aquesta arbre.
Pels qui fan el camí per la solana en les celebracions sovintejades a Sant Amand, cal recordar-lis aquest interessant exemplar d’arbre, situat sota la font del Pi, a uns 1.650 metres d’altitut.
En el blog Pàgina personal d'en Joan. Les meves sortides i els meus pensaments es diu: "A l'any 1926 va ser catalogat como el mes monumental de la seva especie a Catalunya: 30mts. de altura , un diàmetre de 1.40m", però s'afegeix: "Avui el tronc està escapçat a una altura aproximada d'uns tres/quatre metres, amb una gran quantitat de grans branques caigudes, amb una gran quantitat de branques joves".
.JPG)
Més arbres monumentals a Sant Amand
En una recent excursió l'agost de 2011, tot recorrent el cim de la muntanya de Sant Amand, varem trobar una sèrie d'arbres que mereixen aparèixer en aquesta sèrie sobre arbres monumentals del Ripollès. Tots ells estant situats a la part alta de la muntanya.
En el costat oest de la muntanya, més enllà del Pla de Pena, en l'enforcadura que forma els relleus de pedra de els dues carenes que baixen cap els cingles de Sant Eloi, hi ha varis faigs, d'unes proporcions bastant considerables. Mostro sols dos d'aquests faigs. Aquests exemplars de faigs han perdurat ja que per extreure'ls caldria fer-los remuntar muntanya amunt, una feina que al desemboscar, quasi mai es fa.
I al costat d'aquests faigs, alguns pins també amb un tronc considerable i estructura múltiple.I molt especialment, una mica més amunt, ja quasi arribant al pla de Pena, un exemplar de pi d'estructura bastant peculiar.
Per cert que aquest pi, amb actitud de guàrdia urbano, es tant peculiar com el d'un pi que hi ha en el pla de Sant Amand, fent el camí que baixa cap a La Tuta, que també té una peculiar estructura, malgrat tenir un braç trencat.
